Com segurament haureu fet moltes i molts de vosaltres, llegeixo amb preocupació les dades sobre la diferència entre dones i homes que viuen a les Garrigues (SomGarrigues 497). Segons ens informen, a tots els pobles hi ha més homes que dones. En total, 1.000 homes més que dones, un 8,8% d'esbiax de gènere. I dic de gènere i no de sexe, perquè aquestes dades només s'expliquen si fem una anàlisi entenent que la societat garriguenca és patriarcal, com ho és el seu mercat de treball, fortament masculinitzat o feminitzat segons sectors i llocs de treball.

L'article del Som posa l'accent en l'èxode femení en edat laboral. Si volem cercar solucions, doncs, ho hem de fer aplicant mesures correctives tenint en compte els llocs de feina que ofereix la comarca, la formació que estem realitzant i la formació que moltes noies garriguenques fan fora de la comarca.

En l'agricultura, cada cop s'aposta més per la qualitat que per la quantitat, de manera que es creen empreses on s'associa el vi, l'oli, els fruits secs o la fruita dolça al paisatge, el territori i altres intangibles. La producció ecològica i biodinàmica guanya pes i, cada cop més, no es tracta de dur la producció a la cooperativa i llestos, sinó que aquestes empreses reclamen disseny del producte, venda directa i de proximitat i contacte amb altres iniciatives turístiques que les reforcen i es retroalimenten. Clarament, hi ha espai per crear nous llocs de feina i poden ser ocupats per dones.

En el sector serveis, programar formació (amb certificat de professionalitat) en l'àmbit sociosanitari i la cura de persones en general pot fer que persones de la comarca trobin feina amb una certa estabilitat. Tenim una comarca amb uns índexs d'envelliment i sobreenvelliment importants i on moltes de les filles i fills de la nostra gent gran han marxat a viure a fora. Aquests dos fets combinats han de generar llocs de feina. Emprendre a la comarca en els serveis adreçats a la gent gran pot ser una aposta d'èxit.