Des de fa milers d'anys que, a la nostra comarca i entorns, s'utilitza la pedra com un recurs natural per a la millora de la vida, ja sigui en construccions de cases, de marges o de cisternes. La pedra ha format part del dia a dia de la nostra gent. Al llarg de la història ha esdevingut un element necessari i important per desenvolupar les nostres formes de vida, els nostres pobles, els nostres castells que s'han mantingut tenaços des de finals de l'edat mitjana fins a l'actualitat. Les nostres esglésies on els creients o fidels han pogut complaure la seva fe. Tot en conjunt, el paper de la pedra ha esdevingut l'element natural que ha permès la unió, com si d'un fil umbilical es tractés, que va des del passat més remot fins als nostres dies. Des dels homes i dones que van practicar l'art rupestre a la balma dels Moros del Cogul o els que es van instal·lar al poblat dels Vilars d'Arbeca fins als que avui treballen l'art de la pedra, ja siguin artistes, picapedrers o senzillament empreses que la tallen i li donen formes diverses. Tots ells avui són element de treball per donar un valor afegit a la nostra comarca.

La comarca de les Garrigues és aspra, dura per la seva climatologia i segurament per les seves característiques geomorfològiques, però per altra banda hem tingut sort de tenir, ja que no ho hem pas demanat, un substrat geològic ric i del qual els habitants de la nostra demarcació ja es van adonar des de molt temps enllà. Avui caldria fer una reflexió més profunda sobre el paper de la pedra com a element natural i constructiu en les nostres vides, en el nostre paisatge, en el nostre patrimoni, en la nostra manera d'entendre la natura i en la nostra relació amb l'agricultura i la producció de les nostres terres.

En fi, tot això que escric només és per fer entendre que la nostra relació directa amb el medi que ens envolta ja ens aporta una riquesa enorme. Del medi en traiem una producció agrària excel·lent, o almenys així és com es manifesta amb l'oli, i del medi en traiem una pedra que ens ha ajudat a donar forma a les nostres vides des del passat fins a l'actualitat. Caldria, doncs, analitzar en profunditat si aquest recurs que hem treballat amb tant d'enginy ens és avui un element útil per posar en valor la nostra comarca. No oblideu que al voltant del treball de la pedra en sec hi ha un reconeixement mundial per part de la UNESCO.

Isidre Pinyol Cerro