Quan pensem en el paisatge de les Garrigues ens venen al cap camps d'oliveres, cabanes de volta i murs de pedra seca. Després de cinc anys estudiant les plantes emprades pels garriguencs i garriguenques, m'adono que ara en el meu paisatge de les Garrigues també hi ha el coscoll, el romer, el te de roca, la sajolida, el timó o la botja, entre d'altres, però no hi són les plantes únicament com a tal, sinó també tots els usos que la gent de la nostra comarca els ha donat al llarg dels anys.

Fins a un total de quatre-centes vint plantes formen part d'aquest inventari etnobotànic garriguenc, algunes de les quals especialment interessants ja que són exclusives de regions àrides o semiàrides i no havien estat citades encara en l'àmbit català. Plantes medicinals per fer baixar la pressió, per als constipats o per al xarampió, però també alimentàries per menjar en forma d'amanida o per posar al tupí, així com també aquelles usades per fer escombres, forques i altres estris necessaris per treballar la terra, en són només un exemple.

Potser molts de vosaltres pensareu que això són coses d'abans i que ara no serveixen per a res, que no ens cal recollir tota aquesta informació si podem anar a la farmàcia o al supermercat. Segurament teniu part de raó, però per un moment penseu com d'útils que van arribar a ser totes aquestes plantes anys endarrere per als garriguencs i quan sortiu a caminar i observeu les plantes que teniu al voltant les veureu amb uns altres ulls i us despertaran un cert interès. Aquest saber associat a les plantes és un tresor que també forma part del nostre paisatge, de la nostra identitat. És per això que és important conservar-lo igual com ho fem amb la resta de patrimoni.

Per la meua part, només em queda donar les gràcies a tots els que m'heu obert la porta de casa vostra i m'heu ensenyat a entendre com eren i com són les Garrigues i la seva gent a través de les plantes, gràcies per tanta saviesa, humilitat i senzillesa.

Airy Gras Mas