Benvolgut, en la teva darrera carta em fas saber que segurament et proposaran presidir un organisme públic. Em demanes l'opinió; em confesses que dubtes i això et fa sentir intranquil.

Dubtar és un estat d'ànim que permet reflexionar a base de mesurar els pros i els contres. Et proposo una grapat de preguntes, perquè te les facis tu mateix; no cal que me'n donis les respostes, confio que seràs sincer.

Comencem. Vet aquí les preguntes:

- Fa bastants anys que ocupo càrrec públic; si renuncio al que em proposen ara, considero que serà una oportunitat perduda?

- Soc la persona més preparada i més capacitada, del meu entorn, per exercir aquesta responsabilitat?

- Em fan falta els diners que cobraré si accepto?

- Estaria disposat a cobrar per les hores de dedicació el mateix que es paga al funcionari mitjà?

- Si ara deixo l'activitat política, em veig capaç de tornar a la meva professió d'abans?

- Per acceptar el càrrec, em motiven les ganes de barrar el pas a un altre candidat?

- Quantes vegades la família m'ha demanat que plegui per passar més temps amb ells?

- Puc dir amb la cara ben alta que he refusat servir-me del càrrec que ocupo actualment?

- Què m'atrau més: l'honor del càrrec o les ganes de posar-me al servei de la gent?

Penso que el primer servei que pots fer als ciutadans i el millor servei que et pots fer a tu mateix, abans d'acceptar el càrrec, serà respondre't amb tota sinceritat aquestes preguntes, són les que jo em vaig fer quan em van oferir la presidència de...