La tertúlia a la fresca és sempre un bon reclam, ara que la calor ja ha entrat a les cases. Quan bufa la marinada, hi ha el bon costum de treure la cadira o la banqueta al carrer i fer-la petar amb els veïns. A Juneda, com en molts pobles de la comarca, per sort, encara es practica aquest intercanvi verbal que permet escolar les darreres hores del dia abans d'anar a dormir. I s'aprèn molt. Ho dic per experiència. Ara enyoro les estones que passava a tocar de la banqueta del canal, amb els de casa, fent petar la xerrada, rient i recordant gent que ens han donat un consell. Per l'edat avançada dels contertulians un dels temes més recurrents era la Guerra Civil. Ara precisament recordem els vuitanta anys de la fi d'aquesta guerra fratricida. Els havia agafat jovenets i, sortosament, no els havia calgut anar a fer de soldat. Però parlaven d'altres joves que hi havien perdut la vida, i d'altres que havien retornat amb l'esperança de poder tornar al tros. El pare, que anava a buscar planter a Vilanova de Bellpuig, sempre tenia a la boca el nom de Simó Gallart Seró, un dels poquíssims supervivents de la quinta del biberó. Ell encara és viu. Té 99 anys. És fill de la Pobla de Cérvoles, però des de 1940 viu a Barcelona.

Fa pocs mesos sortia a la contra de la Vanguardia. Diu que el seu oncle evità que els revolucionaris arrasessin l'església del poble, cremessin les talles dels dotze apòstols, el retaule barroc i l'orgue. Només tenia setze anys. Ell, orfe de pare, i amb la mare al tros, aprenia l'ofici de fuster al taller del seu oncle. I no podia entendre per què van matar mossèn Josep de cal Miró i el metge Sala. Només tenia 18 anys i el van reclutar, sense instrucció, al front del Segre. La mort l'assetjà en diverses ocasions, però la sort sempre l'acompanyà. Va salvar la pell entre ferits i morts, entre filferros i explosions. I així, sense presses, desgranava -per al periodista Víctor Amela- mil històries que el van fer superar obstacles gairebé insalvables.

Fa anys que té un hortet a Vilanova. Hi va a peu o amb bicicleta. Té una memòria prodigiosa. I el cap ben clar. Ara pren la fresca amb els veïns perquè sap que s'hi aprèn molt de la vida dels altres.