Hi ha molts detalls que ajuden a prendre consciència de comarca. Fins i tot contribueixen a fer pujar l'autoestima. És obvi que 500 números del SomGarrigues han consolidat un projecte comunicatiu propi, únic a Ponent, i de rebot, han teixit una xarxa de complicitats humanes entre pobles que molt sovint han viscut d'esquena. Ho podem dir clar i ben alt: sense el quinzenal, l'imaginari garriguenc seria molt més pobre.

Més enllà de la feina encomanada a les institucions, no acabaríem mai si volguéssim fer una radiografia de tots els gestos que han servit per a fer comarca. Sens dubte tindrien un espai reservat les fires, les festes majors, el patrimoni, el paisatge, la gastronomia o la cultura. En aquest darrer àmbit, el Centre d'Estudis de les Garrigues hi tindria una parcel·la molt destacada ja que, des del voluntarisme, ha sabut estar sempre al servei de la comarca. I si busquéssim el seu futur el trobaríem en el pòsit que deixa l'ensenyament musical, esportiu o acadèmic, tant a les escoles, als clubs o a l'Institut.

Precisament, l'actuació dels grups Avstral i Enzel, al teatre Foment de Juneda, em va fer pensar en la qualitat innegable dels nostres joves músics. Ells s'han fet sentir més enllà del circuits locals. Ja són valors a l'alça. Jordi Capdevila, al seu treball de recerca La febre del rock: festivals i grups musicals de les Garrigues, ens recorda que durant les dues darreres dècades han aparegut més d'una vintena de grups en el panorama musical garriguenc. I això sona molt bé perquè demostra que hi ha voluntat de posar la comarca al mapa en tot tipus de festivals. En aquest espai, la cafeteria Slàvia hi jugaria un paper de primera categoria, a la vora de l'Oli Rock, del Borges Crema o del Kalikenyo Rock.

Aquest jove arbequí, que ha guanyat el premi juvenil de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú de Bellpuig, suma tots els gestos que fan possible creure en l'autoestima garriguenca. Forjat a l'Institut, anuncia al SomGarrigues que aviat participarà a la Trobada d'Estudiosos amb la intenció de fer conèixer la música que es cou en aquest racó de món. I sense fer soroll, és clar, escrivint el futur amb optimisme.