La resposta, la resposta... això és el que plana sobre aquest setembre que hauria de ser més de veremes i de batre ametlles en temps agradable de temperatures moderades i alguna llevantada tot esperant el collir...

La resposta hauria de ser reflex d'aquest país complex que tenim: anàrquica, imprevisible, intel·ligent, actual, duradora, feréstega, destinada a rosegar-los fins al moll de l'os per derrotar-los definitivament i més enllà encara, fins a sentir-los dir "Tant de bo no haguéssim vist mai la llum de la Mediterrània!" I el diàleg? I tant, molt important; dialogarem sobre els termes de la rendició, la retirada i les compensacions que ens deuen per segles d'espoli i de misèria ètica i estètica.

Tota la resta és tornar enrere, al pleistocè de l'altiplà, a l'oligarquia que ens explota des que Colom anava en caravel·la... I si a algú li tremolen les cames autonomistes que es quedi a casa.