Quan la bèstia està malferida, cal rematar-la i si no ho fas és ella que et mata, això ho saben fins i tot els que no cacem ni mosques i els pacifistes, com a mínim els pacifistes no imbècils. Bé, ara som aquí, jugant-nos-hi la pell. Potser ens agradaria ser en un altre lloc, però no, continuem sent aquí.

Un cop ets mort, la pedra seca, la sequera, el futur de l'olivera, l'estat dels camins, qui governa l'autonomia o el consell comarcal, la contaminació de l'aire, la immigració, l'emigració, la migració, la transmigració, el preu de l'aigua, l'estupidesa del regidor de Fums i Xocolata, la cultura, l'agricultura, els gossos d'atura, la caça amb fura, la pluviometria tardorenca, la densitometria anual, els esplais, les fires i les festes inclosa la major... no tenen cap importància.

Diuen que a la tardor encara es poden plantar algunes classes de lliris, tanmateix jo ho deixaria estar... Au!