Per a la majoria dels padrins, la realitat ocupacional de cada dia és prou pragmàtica, com ara us demostraré amb cert divertiment, com cal... i quan dic padrins em refereixo a tots dos, padrí i padrina. El primer encàrrec tècnic que rebem és assumir amb una certa resignació les Circumstàncies conceptuals de l'enginyeria logística. Que el títol és enrevessat? I tant. Per posar en valor aquest concepte farem una adaptació vinculada a la pràctica moderna de la logística com a coneixement científic subordinat... als nostres nets. Què us pensàveu? És una ciència de la qual no sabíem gran cosa i que, ves per on, ens poques setmanes ja en som catedràtics.

En principi, podem afirmar que l'objectiu principal dels nous experts logístics, és a dir, els padrins, és la implementació exacta dels conceptes de transport i emmagatzematge... transportar i emmagatzemar satisfactòriament els nets del col·legi a casa, la qual cosa incideixi en els nostres genolls, la nostra paciència i en els productes semiacabats... els infatigables nets en edat escolar. Quin n'és l'objectiu? Doncs simplement aconseguir una gestió eficient i efectiva per a una organització concreta: la família. Els padrins, com a logístics de nova etapa, també promovem la satisfacció dels consumidors, en aquest cas els enfeinats pares, i la qualitat complementària del servei..., és a dir, donar-los berenar i que facin els deures. Una altra aplicació associada, no menys transcendental, és la subcontracta obligatòria de la cadena de serveis i subministraments: fer els encàrrecs per a la farmàcia, la botiga, el supermercat...

De fet, la nostra societat se sustenta en bona part gràcies a l'amor i la generositat dels padrins. Som gent ben especial que cobrem amb la moneda dels petits símbols. Com a testimoniatge diré que l'encaixada de mans més poderosa que he rebut va ser quan el petit Pau va estrènyer el meu dit. Fou una veritable recompensa.

Ens ho reconeguin o no, som d'allò més conspicu i valuós per al sosteniment familiar, grup de pressió que ens demana fer-nos caps de colla d'uns éssers generalment més semblants als Gremlins que als melindrosos i riallers angelets de Ferrándiz a les postals de Nadal. En confiança, creuen que ja soc molt gran... i quan passo un parell d'hores jugant amb ells, jo també ho crec. Però també ells, els nostres nets, saben que als ulls tristos els fem poques preguntes i moltes abraçades... i amb això també ens saben ensarronar. Qui havia de preveure anys enrere que ens convertiríem en peces cabdals de la productivitat i la planificació. I nosaltres encara: penseu que els primers padrins del segle XXII ja han nascut... que es preparin!

Els que ja sumeu tants anys com jo segur que també em donareu la raó en aquesta Guía pràctica per tenir una bona jubilació: tenir la ment sempre ocupada, desitjar viure i fugir dels vells conformismes. Preuar que tot el que nodreix espiritualment té molt valor. Reconforteu-vos passejant pels llocs on vàreu créixer, i no oblideu que la gent bona ens genera felicitat i la gent dolenta... lliçons. Ben cert que per a alguns deixar la feina es transforma en una ocupació caòtica del seu temps.

Permeteu-me, per acabar, un pensament molt encoratjador d'un eminent cineasta suec: "envellir és com escalar una gran muntanya; mentre es puja les forces disminueixen, però la mirada és més lliure i la vista més àmplia i serena".