Algunes espècies de llagosta tenen la capacitat de formar eixams destructius capaços de recórrer grans distàncies travessant extensos territoris com la nostra comarca, que fou una soferta línia de pas dels camps de posta situats a l'Aragó cap a zones mediterrànies. Actualment s'estudia l'evolució biològica de la plaga en amplis espais sense conreus, com és el camp de tir de San Gregorio, prop de Saragossa... on alguns, ves per on, hi vàrem fer la mili.

La llagosta va irrompre en una bona part de les Garrigues amb un grau quasi comparable a les invasions de llagosta africana. Un dels atacs més devastadors del que tenim esment fou l'any 1684, durant el regnat de l'indolent Carles II, dit l'Encantat. Vingué de la part de l'Aragó un espantós envaïment de llagostes sobre els camps de Ponent que van arruïnar tots els conreus: "en la parte de Urgel no dexaron cosa verde ni grano". Això es repetí tres anys consecutius fins a l'arribada miraculosa de baixes temperatures i pluges torrencials que van destruir els canuts on la femella diposita la posta. Com podeu suposar, l'estament religiós ho va relacionar immediatament amb una de les Set Plagues d'Egipte descrites a l'Èxode.

Es buscaven respostes a la Bíblia i a les supersticions més irracionals. A Barcelona es reuní el Consell de Cent per tractar de les rogatives i penitències que caldria fer, però pocs dies després, el 10 de setembre de 1687, hi va haver un incendi al convent de la Mercè i això es va interpretar com un indubtable senyal de la divinitat. La ciutat es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè perquè els alliberés d'aquella malura. La plaga va acabar desapareixent i el mateix Consell de Cent, a instàncies i súpliques del ciutadans, va decidir nomenar-la Patrona de la Ciutat... a desgrat de Santa Eulàlia.

També es van admetre a contracor els anomenats remeis humans, com eren llaurar en la fase d'avivament, març i abril, perquè així els ocells es menjaven l'insecte encara petit, cremar munts de palla a fi que el fum les foragités, capturar el primer vol durant el mes de maig emprant grans xarxes... per no parlar de l'èxit que va tenir pagar els canuts amb ous a tant la quartera; per a molts fou un negoci millor que la pagesia. L'autoritat disposà que "per la Ciutat de Lleyda i altres pobles circumvehins, el mes principal es triar el canuts de llagosta y donarne un tant per quartera".

A la desventura de la plaga s'hi afegiren els abusos que exercien sobre la població les tropes de Carles II i les contribucions per al manteniment de l'exèrcit que solament requeien en les classes populars, la qual cosa va atiar l'encrespament de la societat. L'espurna es produí l'abril de 1688 per una renyina entre un soldat i un pagès. Dies després, 20.000 pagesos cridaven exaltats a les portes de Barcelona. Malgrat que molts recordaven els fets del Corpus de Sang de 1640, que havia desembocat en la Guerra dels Segadors, aquest desgrat generà la Revolta dels Gorretes i a Manresa la Revolta de les Faves.

Finalment, es prengueren en consideració les recomanacions tècniques. La més circumspecta era llaurar i trepitjar amb els ramats els llocs de posta de l'insecte... però els clergues i la religiositat popular van dir-hi la seva: calia implorar la pietat divina i prou. A part de les misses, mortificacions diverses, dejunis, processons i rogatives a sants, verges i beats, una innovadora idea vingué del País Basc i Navarra: fer asperges als camps amb aigua passada per la conca dels ulls de la calavera de Sant Gregori d'Òstia, recomanació que es mantingué molts anys. Com va acabar tot això? Mireu, la ignorància sempre es denuncia ella mateixa... i, sobretot, la desgràcia és una mestra que ensenya molt.

La ciència, l'estudi entomològic i la fitopatologia van arraconar la fe irracional i les supersticions, i en això hi va tenir un influent protagonisme la prestigiosa Escola Superior d'Agricultura de la Mancomunitat i un dels seus professors més destacats: l'agrònom borgenc Ramon Bardia Bardia.