Finalment, empès per la necessitat, les circumstàncies i les directrius europees, l'estat espanyol s'ha decidit a donar una empenta formidable a la implantació de les energies renovables, o almenys així ho estan verbalitzant aquests dies els seus dirigents, amb declaracions grandiloqüents i compromisos tenyits d'un cert dramatisme climàtic. A bona hora, deuen pensar tots els qui, indignats i incrèduls, van constatar com fa uns quants anys el govern de l'Estat es desdeia dels compromisos adquirits envers els inversors, modificava les primes que havien de cobrar els productors arbitràriament, aturava de sobte els projectes d'expansió i amenaçava la viabilitat empresarial i financera d'un sector punter tecnològicament. És a dir, amb nocturnitat, premeditació i ganes de propinar una destralada contundent al sector de les renovables, l'Estat perpetrava una infàmia jurídica, que els tribunals d'arbitratge europeus, molt més diligents i fiables que els espanyols, estan corregint alhora que li imposen nombroses sancions i atorguen compensacions als múltiples damnificats, molts d'ells estrangers que no poden avenir-se de la manca de seriositat de l'administració espanyola, malgrat que presumia de país avançat i modèlic on imperava la seguretat jurídica i l'estat de dret.
No serà fàcil que el capital forà i l'autòcton, escarmentats per aquestes arbitrarietats sense fonament ni justificació, s'embranquin de nou a invertir i apostar per les inversions en renovables. I sense aquest capital la revolució energètica que s'anuncia, aquesta vegada com una necessitat urgent tenyida d'emergència i tot, costarà que agafi embranzida, perquè només amb petites inversions lligades a l'autoconsum familiar (que estic d'acord que cal promoure amb convicció però que no podem esperar que cobreixin per raons òbvies la part grossa de la potència instal·lada) no anirem enlloc.
Confio que els sectors empresarials i els inversos amb consciència social i ambiental, compromesos amb un desenvolupament sostenible i amb visió de futur, oblidin els episodis esmentats i s'aboquin a apostar per les renovables, perquè la revolució verda constitueix una oportunitat única en tots els àmbits per impulsar la nostra economia. Efectivament, tant en innovació tecnològica com en creació de valor afegit, promoció de noves professions, sostenibilitat ambiental, mitigació de les calamitats climatològiques i fundació de noves organitzacions, hi tenim molt a guanyar alhora que posem els fonaments d'una nova era.
Quant a la nostra comarca, una de les catalanes amb un millor i més equilibrat balanç energètic (és a dir amb una bona taxa de producció d'energia respecte a la consumida) cal que prenguem les decisions encertades aprofitant l'oportunitat que ens ofereix disposar de sol abundós on implantar les noves instal·lacions (molins, plaques fotovoltaiques) però també valorant que no tots els indrets són escaients, que la densitat i la concentració excessiva poden ser perjudicials, que els valors paisatgístics també són actius que cal preservar i que hi ha inversions que generen molts pocs llocs de treball i una economia de rendista passiu, d'escassos efectes dinamitzadors.
Al meu parer, esbarriar, per exemple, els horts fotovoltaics sense ordre ni concert només pot dificultar futures concentracions parcel·làries, alterar artificialment el valor de la terra per a usos agrícoles i crear disfuncions de diferent caire. En canvi, aprofitar teulades ja existents de diferent mena, corredors de comunicacions i espais amb edificis o poc escaients per a l'activitat agrícola i amb escàs valor ambiental pot constituir una forma de complementar ingressos, incrementat rendibilitats i rescabalar-nos econòmicament d'afectacions de diversa mena que han provocat una degradació potser irreversible.
La qüestió que cal escatir és: disposem d'un model de gestió del territori i de promoció econòmica que conjugui prosperitat, sostenibilitat, preservació dels valors patrimonials i paisatgístics i innovació empresarial?