Aquesta setmana he jugat una estona amb la meva neboda i hem rigut juntes mentre ens dèiem ximpleries inofensives. He compartit també moments amb els pares i hem comentat això i allò. Amb el meu marit hem esmorzat junts abans de posar-nos a treballar mentre parlàvem de com creixen les flors de la terrassa. Hem plorat juntes amb una amiga que ha perdut la seva mare i hem rigut amb una altra a la que he felicitat pels seus 50 anys; he assistit a una reunió d'Intermon; la meva amiga alemanya m'ha presentat al seu bebè i amb els companys de feina hem preparat un projecte per als propers dos mesos. M'he vist amb uns quants pares per parlar dels seus fills i de com porten el curs. He celebrat Sant Jordi; he acabat un dels llibres del Toni Soler i he fet exercici. He rebut classes d'anglès, m'he inscrit a un curs d'escriptura i he gaudit d'una nit de teatre. Perquè sigui com sigui, des de casa i a través de pantalles diverses, res ni ningú ens pot prendre el continuar vivint i sentint. Tot això de dia; a les nits somnio en les noves persones que em trobaré al tren quan pugui sortir al carrer.