Servidor de vostès està passant el confinament en un pis petit. O, millor, m'he acostumat al confinament en un pis petit. Vivint amb cert respecte això de les franges horàries. No sé si fem bé de sortir o no. I amb mascareta o sense quan anem a fer esport. No sé si ser bons ciutadans és recriminar als que no porten protecció o als que van en grups de sis o set. Vivim un confinament amb un teletreball que hem criminalitzat perquè encara no hem entès que no és el mateix teletreballar que teletreballar enmig d'una pandèmia mundial. I encara no hem après que no cal que ens vegin asseguts en una cadira vuit o nou hores al dia per saber que estem fent la nostra feina amb el màxim de respecte per la nostra empresa. Haurem de començar a anar als fisioterapeutes perquè ens destensin tots els músculs de la tensió que hem suportat per intentar demostrar tota la nostra labor diària. Un dia en parlava amb algú del Som. No sé què en sortirà, ni si tornarem a alguna normalitat real. El que sí que sé és que tornarem a girar un altre cop. I el que peti, haurà de renéixer. Al temps!