Ara que les mesures de confinament ens comencen a asfixiar una mica menys, és un bon moment per passar revista de tot plegat. Pensar en allò que hem après i desaprès, de forma individual i com a societat. Ningú ho hauria dit, un parell de mesos enrere, que ens separaria i a la vegada ens uniria tant un fenomen tan descabellat com el que estem vivint. Hem vist com ho ha tocat tot: des de l'educació, la política i la sanitat fins a les relacions amb el veí de l'escala o l'anar a comprar el pa. Tanmateix, de tot això, sense cap dubte n'hem sortit amb un grapat de lliçons a l'esquena, un curs intensiu de realitat. I això no passa gaire sovint.

Tampoc no hem de ser il·lusos. No tot està sent fàcil ni a tots ens ha tocat per igual: alguns hi ha perdut la salut, fins i tot la vida. Altres, la feina i el sou. A alguns se'ls fa costa amunt treballar des de casa o fer un examen davant d'una càmera. Altres han hagut de celebrar aniversaris sense poder brindar amb els amics o veure la família.

Ara ens queda agafar una mica d'aire i refer a poc a poc el nostre dia. Sobretot, sense deixar la prudència a casa.