Amb la pandèmia encara rondant, estem fent tot el possible per cuidar la nostra salut i la dels qui ens envolten. Però, entre tot això, ens estem oblidant d'una part essencial però menys tangible de la salut: la salut mental.

No ens en culpo: ningú ens ha ensenyat com portar una situació com aquesta.

Si fa dos dies els pares intentaven limitar el temps que els fills passaven davant les pantalles, ara resulta que les classes les fan on-line. I si l'any passat ens proposàvem passar més temps amb gent a qui no vèiem sovint, ara fem el possible per evitar-ho.

Prohibicions, canvis constants, futur incert, feines o estudis fregant el fracàs... Estàvem obsessionats a tenir el control de la situació i, de sobte, ja no.

Segur que en podem treure unes quantes lliçons, també. De com n'és de fràgil, la societat; o com n'és d'exigent, aquest sistema, que no ens dona treva ni en moments així. Sigui com sigui, quan ens sentim sobrepassats, és bo recordar que podem perdonar-nos quan les coses no surten com esperàvem, i deixar de fingir que podem funcionar exactament igual que abans.

I res, anar tirant.