Fa sis mesos, les escoles de la comarca van haver de tancar les portes de forma inesperada; els passadissos dels nostres centres, fins llavors a vessar d'infants i joves, crits i corredisses habituals, es van quedar buits de cop.
És evident que la crisi que travessem encara és lluny de ser només un record. Però després d'un estiu d'allò més estrany, torna el setembre.

Pertot arreu es debat si és una bona idea, si no devem estar causant un mal major, si no serem prou responsables. Evidentment és un gran repte: el risc hi és, i no el podem ignorar. Però cal tenir en compte, també, el valor que té una escola en la vida d'un infant o adolescent: la manera en què l'acompanya en el seu dia a dia, com hi creix, hi aprèn i hi crea xarxes. No només en el terreny educatiu i formatiu, sense treure-li pes. Sobretot, parlo de la importància que té un centre educatiu en les relacions interpersonals, que aquesta pandèmia ha tocat especialment. Prou de pantalles i telèfons. Tornem, amb la màxima precaució, a veure'ns les cares, encara que només sigui de nas cap amunt.