L'apel·latiu que he utilitzat per aquest article està espigolat d'una entrevista que un servidor i l'alumna que estava tutoritzant al treball de recerca enfocat a la gestió de les fosses comunes li vam fer a la Queralt Solé, una de les poques historiadores a Catalunya especialitzades en aquest tema. Us en transcric el fragment complet perquè es pugui entendre el context del títol i el transfons de l'escrit que us vull oferir: "Les fosses són la materialitat més extrema de la violència de la Guerra Civil i la repressió franquista. A través de les exhumacions i els ossos que queden visibles, es visualitza la mort que va comportar la guerra, fent més evident que qualsevol altre objecte o testimoni la cruesa del conflicte."

El passat 30 de juny s'oferí a la llum pública la troballa arqueològica després de l'exhumació de tres fosses al Cogul, l'última actuació de la Direcció General de la Memòria Democràtica dins el Pla de Fosses a la comarca: parts de l'esquelet d'un cos així com altre material com bales, botons... Molt bé, excel·lent.

D'aquí poc es compliran tres anys de l'inici de l'actuació arqueològica a la fossa del Soleràs, concretament el dia 16 d'octubre que començà amb la intervenció de cinc arqueòlegs. Sembla que fos ahir quan, especialment a partir del desembre de 2017, es començaren a veure els primers resultats. Es convertí en la "joia de la corona" i, sens dubte, en l'espill per a futures intervencions. Tampoc mediàticament, la troballa, es quedà enrere. Periodistes de tots els racons de Catalunya, fins i tot d'Espanya, acudiren a la cita o en feren referència (encara avui l'Ajuntament del Soleràs manté a la web, elsoleras.cat, un recull de notícies sobre aquest fet que van entre el 2017 i el 2019).

Després de tota la feina realitzada, podem afirmar que avui per avui tenim a la nostra comarca la fossa més important i més gran de Catalunya fins ara exhumada, amb restes localitzades de 146 víctimes (141 soldats i 5 civils), cosa nogensmenys important.

Però com sempre passa, s'acaba el bullici, s'acaben les notícies i què passa amb el lloc en qüestió? Doncs molt fàcil, malauradament s'abandona. Cap explicació, cap informació, cap senyalització per part de la Generalitat que ens permeti conèixer de primera mà aquesta gran fossa, com es varen fer els treballs i quins foren els seus resultats.

Allí s'hi va fer una gran feina. Per això, a gairebé tres anys vista, un cop reduït el suflé, fins i tot potser oblidat, m'agradaria reivindicar-ho, per tal que no passi a l'oblit, com tantes altres coses a la comarca.

L'anàlisi d'una fossa, en aquest cas la del Soleràs, com qualsevol altra d'aquestes característiques, és un subjecte d'estudi en si mateix que ens permet conèixer com es va portar a terme la repressió i la violència cap a les víctimes.

Més enllà de tenir documents o dur a terme investigacions sobre el període de la Guerra Civil o de la repressió franquista i com s'exercia, una fossa, i la fossa del Soleràs encara més, ens aporta un flux de coneixements indispensables per conèixer i entendre la complexitat del moment i en quines condicions es trobaven i moriren tots aquells que acabaren sota terra.

Explicat per la mateixa arqueòloga i directora de l'exhumació, Anna Camats, la fossa del Soleràs és un exemple digne de seguir i un model de referència per múltiples raons, tant en l'àmbit general com particular.

General perquè fou una tasca d'equip, d'una sinergia interdisciplinària vital: historiadors, arqueòlegs, antropòlegs i genetistes treballant pel mateix objectiu, que no se centrava només a recuperar i identificar cossos, sinó a conèixer el context que envoltava la fossa.

Particular per les peculiaritats que s'hi van trobar dins aquest mateix context: vuits fosses lineals disposades en la mateixa direcció; barreja de víctimes civils, de soldats republicans i de rebels; la diferent disposició d'aquestes víctimes dins la fossa ja fossin d'un bàndol o d'un altre; alguns enterrats en caixes; evidències de mort violenta; tractaments mèdics realitzats a les víctimes a l'hospital de la població...

Si us plau, si volem dignificar les víctimes, a veure si a l'octubre vinent ja tenim els panells informatius que permetran tenir la memòria viva.