En un parc eòlic hi participen diversos actors: els fons inversors, l'empresa que el construeix i l'explota, el territori que hi posa el sòl, l'ajuntament que dona la llicència d'obres, el propietari del terreny ocupat i l'Administració. Doncs encara hi ha més actors: el titular de la línia de transport de l'energia produïda i els consumidors finals.

Cada un d'ells espera rebre la seva part de benefici, per això la implantació d'un parc eòlic té clàusules pactades entre el promotor amb l'Ajuntament, amb els titulars del terreny. Aquestes clàusules es pacten sense equilibri entre les dues parts; perquè la força del promotor és molt superior a la de l'altra part: els seus recursos tècnics en enginyeria i equips d'advocats no els pot tenir cap ajuntament ni cap propietari de sòl ocupat. I l'Administració fa més cas de la paperassa que els arriba dels promotors que de les reivindicacions dels afectats.

Hi ha un altre actor molt menystingut: el territori i la seva gent. Són comptats els territoris que han estat escoltats per l'Administració, que és qui ha de posar una orella a cada banda quan hi ha litigi, una pel promotor i l'altra pel territori, amb el punt de mira posat en l'interès general.

És necessària la producció d'energia renovable? Sí.

Té sentit produir-la a centenars de quilòmetres d'on serà consumida, vist que en el transport se'n perd un percentatge gens menyspreable? No ho sembla.

Els promotors de parcs eòlics miren més la taula de les zones de bon vent o les zones on el valor dels terrenys és més baix? Ningú respon.

Proposo una compensació per als municipis/territoris on s'instal·lin els parcs eòlics: que durant els anys d'explotació els ciutadans i les indústries d'aquell territori/municipi paguin el kW d'energia consumida amb un preu bonificat d'almenys el 50%.