Parada a Juneda. La tieta ens vol donar quatre préssecs i peres. Voltem per l'engolfa de casa, racons vistos i coneguts que sempre ensenyen coses que abans no veies. Advertim unes garrafes de vidre mortes d'avorriment. Les agafarem algun dia i ens serviran per decorar casa. Apareixen botelles plenes, etiqueta Ratafia 1998. És la ratafia que va fer la padrina Maria, potser són les darreres que va fer. Ens n'emportem una que obrim amb desfici a casa. L'olor, color i gust són inconfusibles, i em transporta directament al 1998, quan el pare obria una botella després de dinar els diumenges i en repartia vasets a tots. Me la beuré, i cada cop que l'obri tindré un record cap a la padrina i aquella època. Potser per això ho vull conservar. La mare m'envia una fotografia. La padrina Maria d'Arbeca vol fer net al pati. La fotografia és d'una menjadora de ceràmica. Diu que en té desenes. Les guardarem i sabrem donar-los una segona vida. Recordo quan de petit baixava amb la padrina a donar menjar a aquelles pobres bèsties sentenciades. Posava aigua i pa sec a aquestes mateixes menjadores. Al cap d'una estona n'apareixia una ja sense pell i gotejant sang a la pica de la cuina. Em quedaré les menjadores, i hi posaré plantes, i cada cop que les vegi tindré un record cap a la padrina i aquella època. Per això ho vull conservar.