A les comarques de Ponent acostumem a tenir uns hiverns força freds, tot i que ja no arribem a les temperatures de 10-15 ºC sota zero de fa només uns quants decennis. Una altra característica de les nostres comarques és la boira, tampoc no tan persistent ni espessa com fa unes dècades. Amb tot, alguns dies que a pocs quilòmetres llueix el sol, nosaltres ens trobem en la semifoscor. La boira no té bona fama i es parla molt de la negativa incidència de la boira en el comportament de les persones. Uns diuen que aquells a qui ens agrada som uns introvertits i asocials, i a altres la boira els causa un estat de llanguiment i depressió. Quan una persona no està fina de reflexos o li costa raonar li diem que està emboirada i fins i tot han inventat un terme, boira del cervell per descriure estats depressius, d'ansietat o d'artritis. La boira tampoc no és bona ni per gaudir del paisatge, per conduir ni per a calefacció.

Però davant la progressió de l'escalfament global i els hiverns més càlids, potser la boira serà una aliada que ens salvarà. Mantindrà un microclima encapsulat de fred i serem uns grans afortunats, l'enveja de Catalunya? Una zona on no farà calor a l'hivern, on mantindrem les collites sense variació, on els mosquits no ens bleiran a l'estiu. I qui sap si tindrem un turisme de luxe, gent que voldrà experimentar com eren els hiverns d'abans i copsar una temperatura inferior a la que trobarien als Pirineus. I, a la millor, els que tenen sol tot l'hivern demanaran, si us plau, el recer a les Garrigues de la perllongada radiació solar. O qui sap si ens convertirem en una espècie de refugi planetari, un reservori de salvaguarda de l'espècie humana. A veure si la boira que alguns maleeixen avui salvarà la vida dels seus descendents!