...que volem oblidar. Sí, jo també. Una bona amigaconfessava que li havia caigut una llàgrima amb la primera imatge de la vacunació contra la Covid-19. Des del març quan va començar aquest malson, confesso que m'emociono per no res; i és que potser no hem d'oblidar tan fàcilment i veure què ens ha portat de bo aquest any. A part d'un munt de vocabulari que ja utilitzem com si no res, hem vist que som del tot vulnerables i que ja no hi ha distàncies que separin la sort de la dissort.
Cadascú n'ha tret aprenentatges d'aquest 2020, a veure allò i aquells que ens són imprescindibles, a descobrir- nos en els silencis de casa, a sentir que estem junts sense estar junts, a valorar cada moment. Ja fa molts anys, des que soc conscient d'aquest mal equilibrat i injust planeta que abonem cada dia, que mai dic "molt bé" quan em pregunten "com estàs?", sempre hi ha de fons milions de batecs anònims però reals que reclamen viure millor.
La Covid-19 ha apropat aquest batec a tocar de casa i, encara que esperem amb candeletes el 2021, recordaré el 2020 com un any inoblidable...que volem oblidar.