Opinió
Anton Bundó

Anton Bundó

A l’esquena dels pobres fins les puces s’hi engreixen (proverbi xinès)

Com és que a les Garrigues i a més comarques aterren tants macroprojectes per implantar centrals eòliques i solars mogudes per empreses de l'altre cap de món? Són grups elèctrics que necessiten sol i vent que no tenen, només tenen diners per especular espoliant el sol i el vent, minsa riquesa dels territoris pobres.

Europa vol que el 2030 el 50% de l'energia sigui de fonts renovables. El Govern va pensar: correm que fem tard; amb el D. 16/2019 fet a correcuita, ha posat les coses fàcils, sense haver preparat cap pla.

La resposta està sent massiva, fora de control. Els oligopolis de l'electricitat estan presentant multitud de projectes de centrals eòliques i solars per seguir controlant el gran negoci de la producció i la distribució elèctrica. Sense generar ocupació en els territoris.

On miren per posar les centrals? Trien territoris amb poca gent; governats per ajuntaments que, sense consultar el poble, diuen "benvinguts: poseu els molins i plaques que vulgueu"; hipotequen el paisatge per un plat diari de llenties. Les elèctriques envien comissionistes  coneixedors del territori, gràcies al seus càrrecs públics del passat, per obrir graus (grau: "punt de la riba on desembarcar", DGLC).

Altres ajuntaments, planten cara a les elèctriques declarant una moratòria per modificar el POUM que reguli els usos del seu territori, frenant, un parell d'anys, la disbauxa de les elèctriques.

La Coordinadora Garrigues per una Eòlica i Solar Sostenibles no vol veure el territori convertit en una mina a cel obert d'on fons voltors, s'apropiïn del vent i el sol, per endur-se milers de quilovats que donin beneficis que es repartiran inversors de qui sap on. 

La Coordinadora dona suport als municipis que es proposen ordenar els usos del seu terme.