Mancomunar, excel·lent verb amb un nogensmenys reguitzell important de connotacions positives, com les d'unir, associar o aplegar persones, voluntats, forces, cabals, recursos o serveis per a un fi. En definitiva, un concepte generador d'optimisme, treball, solidaritat, cooperació. Tan fàcil de dir i tan difícil de posar-ho a la pràctica.
Sempre he pensat que la Catalunya actual és més filla de la Mancomunitat que no de cap altre període històric contemporani, ja sigui el republicà, el dictatorial, el democràtic-constitucionalista, per descomptat, i ja veurem si el del procés. Però com a filla, ha sabut retre l'homenatge que es mereixia a la seva progenitora? Encara avui podem gaudir, arreu de Catalunya i també a la nostra comarca, de força edificacions i serveis fruit d'aquell treball i altres que han estat hereus de posteriors construccions: biblioteques, escoles, sindicats, hospitals, carreteres, ponts, camps agrícoles d'experimentació...
D'aquella època reconeixem grans noms i prohoms d'important trajectòria històrica així com grans personalitats polítiques i intel·lectuals. La gran majoria dels diputats elegits, però, ens són desconeguts tot i que van aportar el seu granet de sorra per engrandir aquell període. Concretament estem parlant d'un total de 233 diputats de la Mancomunitat al llarg de la seva vigència. La sortida, per fi, del llibre en format paper Diccionari biogràfic dels diputats de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) ens permet conèixer la tasca i les personalitats d'aquesta gent, la majoria d'ells anònims, i redissenyar i reescriure moltes altres coses sobre la feina feta en aquells anys, més enllà de la tasca realitzada pels respectius governs. Aquesta publicació, però, va tenir una prèvia en format digital o electrònic via pàgina web (www.diputatsmancomunitat.cat), encara operativa.
De fet tot el projecte naix amb el Centenari de la Mancomunitat, l'any 2014. Cadascuna de les diputacions actuals planejà una sèrie d'actes, alguns propis i altres en comú, per divulgar la història i l'actuació d'aquella institució. El mateix 2014, amb la iniciativa de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i l'Institut Ramon Muntaner (IRMU) es proposava la possibilitat de recollir la trajectòria política i vital de tots els diputats que formaren part de la Mancomunitat elegits als seus districtes, ja que fins aleshores només es coneixia la carrera política dels més rellevants. Aquest embrió o idea inicial tingué, ràpidament, el suport de la Diputació de Barcelona. Això obria la porta a una recerca molt ambiciosa a tot el territori català. Una recerca col·lectiva que es perllongà al llarg del 2015 i del 2016 per tot el territori català, integrada per una cinquantena de col·laboradors/investigadors sota la direcció de l'Enric Pujol i el Josep Santesmasses i en la qual vaig poder participar. Ara podem gaudir de la trajectòria d'aquells diputats elegits pel districte electoral Lleida - les Borges Blanques entre el 1911 i el 1923 dels quals hem de destacar: Jaume Aldomà Riera (Torregrossa); Emili Galceran Giralt (la Granadella); Joan Olivé Capdevila (Juneda), Alfons Piñol Salvat (Juncosa) i Pere Mias Codina (les Borges Blanques).
Aquest diccionari biogràfic, editat a finals del 2019 i amb la voluntat de fer-lo públic a primers de 2020, també quedà afectat per la pandèmia, ja que la data prevista per a la presentació oficial era el 18 de març de 2020. Quedà tot en orris! D'aquesta manera la difusió d'aquesta obra ha estat menys reeixida del que s'esperava. Només algun acte virtual o en línia per explicar el volum i, fonamentalment, el boca a boca, malauradament poca cosa més. Estem davant d'una obra col·lectiva, inèdita des del punt de vista historiogràfic, d'una gran magnitud i de clara referència, que no solament dona nous coneixements sobre aquella època i sobre la mateixa institució, sinó que obre un ventall de possibilitats i línies d'investigació noves, tant en l'àmbit local com també en el comarcal.
Josep Rubió