Amb la nova embranzida de solars i eòliques, sota el subterfugi utilíssim d'adjectivar-les sense cap més reflexió com a "renovables" i "ecològiques", la nostra comarca de les Garrigues torna a una certa actualitat. 
El problema és, com sempre, la manca d'una visió global de país que impedeix comprendre que el progrés màxim a tots els nivells només es pot assolir si és equilibrat sobretot des del punt de vista territorial. Arrasar boscos i conreus per a la instal·lació de molins eòlics gegantins i grans camps de panells fotovoltaics, i les corresponents infraestructures per evacuar l'electricitat produïda, per beneficiar fonamentalment les zones costaneres i properes més poblades, no és cap favor per al nostre territori, per molt que es puguin aconseguir algunes minses compensacions. I, òbviament, no ho és quan aquesta castigada terra havia començat a fer passos decidits cap a la creació de negocis de turisme i agricultura de qualitat molt lligats a un determinat paisatge fruit de segles d'interacció de l'home amb la natura. Progrés és repartir tan equitativament, i properament als llocs de consum, com sigui possible aquestes infraestructures de gran impacte visual i a molts més nivells. Progrés també és que part d'aquesta energia es pugui quedar al territori on es produeix per al seu desenvolupament industrial i poder fixar població o atreure'n de nova. Progrés és que, si malgrat tot s'han de produir aquestes instal·lacions, les indemnitzacions monetàries i de tot tipus siguin considerables.
Cal una legislació específica que tendeixi a l'equilibri demogràfic i territorial de Catalunya, tot beneficiant de manera decidida aquest rerepaís immens que s'està buidant i que per a alguns -per a massa- només és el lloc on vas a buscar bolets o a caçar conills o, simplement, a respirar.

Santi Arbós