Es presenta una primavera calenteta a la comarca. Com deia aquella famosa cançó, "no són bons temps per a la lírica". Bé... o sí! 
Entre que ja hem normalitzat, més o menys, la convivència amb la Covid -com aquell que ja ha integrat en el dia a dia la repressió de l'Estat-, mentre estem a l'espera de les conseqüències de la quarta onada gràcies al desenvolupament de les noves soques o mentre esperem com es resol el gran desgavell, per no dir ineptitud, generat per la Unió Europea en relació amb la gestió de les vacunes, tenim entre mans diversos debats o patates calentes al nostre territori que han provocat aferrissades posicions contràries. A tall d'exemple, per una banda, i com titulava l'editorial del passat Som, ens trobem enmig de la bombolla energeticoespeculativa de les renovables (solar i eòlica) i, per l'altra, amb l'autorització definitiva del funcionament de la Nova Tracjusa. A aquestes polèmiques se sumen altres greuges, i no menys importants, ja que cadascú vol defensar allò que li és més proper o que li implica més directament, com és la resolució dels danys provocats al conreu de l'olivera per part del Filomena o els possibles estralls de les últimes gelades que han afectat fruiters, ametllers i vinya. Sembla que la comarca estigui immersa en una crònica de successos; igual sortim a Crims.
Per sort, enmig d'aquesta voràgine de notícies poc engrescadores, o si més no incòmodes i que no generen "bon rotllo" a la comarca, apareixen brots engrescadors, innovadors i que obren la porta a brins d'esperança futura. Entre ells, la nova app interactiva Cavallers i Bandolers, ambientada en la primera meitat del segle XVIII a l'Espluga Calba. La futura arribada de les primeres stolpersteine a la comarca o el projecte per recuperar part de la línia de defensa republicana L-2 que passa pels termes de l'Espluga Calba i Fulleda.
De sobte, un cop de puny fred i sec ens torna a colpejar la cara. Uns energúmens, incultes, incivils, destructors, vàndals, deixen el seu rastre en allò que tant ha costat construir, recuperar i fer sobreviure. Pintades a les taules que voregen les restes de l'ermita romànica del despoblat de les Besses, espoli al jaciment arqueològic del Pla de la Manxa a l'Albi o el robatori de l'última escultura que es troba al final del camí de la Ruta dels Set Sentits vorejant el Riu Set, la Nàiade, la figura femenina que simbolitza una Mater, en aquest cas manifestant-se com un esperit protector de l'aigua. Tornem a caure en la misèria de l'ésser humà. Com diria aquell, per a aquests destructors del Patrimoni i la cultura, "que tingueu un bon dia de merda!"