El nostre e?s un pai?s de contrastos: mar, muntanya, plana, grans i no tan grans ciutats, pobles i micropobles, que componen un pai?s ric en diversitat. Aquesta hauria de ser una qualitat perseguida per tots, i per mantenir-la viva e?s imprescindible que vagi acompanya de criteris d'igualtat. Igualtat en oportunitats, en serveis, en qualitat de vida, etc., sigui quin sigui el raco? de pai?s que cadascu? elegeixi per viure.
Aquesta reflexio? contrasta amb la realitat, per exemple, que sofreixen tots els qui utilitzen, dia?riament, la carretera dels Torms a Bellaguarda, el transport escolar, els serveis me?dics, el transport al centre de dia, i tots els que fem servir el que hauria de ser un eix viari d'unio? i connexio? entre els dos contrastos que conformen la nostra comarca. Un territori dispers i poc poblat que necessita cohesio? social per poder combatre la desigualtat.
El centralisme en escoltar la ra?dio, on ens recomanen utilitzar transport pu?blic a tots els oients, sense tenir en compte que alguns no tenim el privilegi de poder agafar un tren cada minut. O l'aterratge de l'oligopoli energe?tic a les nostres terres, sense demanar permi?s i hipotecant el nostre futur, constaten que l'u?s diferencial de l'espai es construeix de forma jera?rquica i denota una relacio? de poder d'uns territoris respecte als altres.
Davant d'aquesta realitat, i tot i la sensacio? de ser els grans oblidats, als petits municipis hem de ser creatius per dissenyar projectes consensuats i estrate?gies a llarg termini que ens permetin viure on hem triat, perque? el "tren dels milions i del progre?s" que ens volen vendre nome?s e?s una postveritat, fonamentada en la creenc?a que de fora vindran i tot ho solucionaran i el xarlatanisme que busca embellir els fets. Aixi? doncs, que ningu? es quedi al marge, pedra a pedra i amb el cap ben alt, cohesionem-nos, aproximem aquests contrastos, combatem la jerarquia de territoris, i dotem-los d'igualtat per fer dels pobles un lloc on generacions de persones puguin crear els seus projectes de vida a llarg termini.
Sílvia Pallejà