Començo amb una obvietat, que per coneguda no la fa menys important especialment per a aquells que l'hem viscuda en primera persona. Hem clos un curs escolar diferent, atípic, estrany, rar, complicat. 
Les conseqüències d'interrompre l'esdeveniment normal del curs anterior (2019-20) degut a la pandèmia, malgrat els esforços de continuar-lo de forma telemàtica, però sobretot el confinament sever que va patir el nostre alumnat, s'ha notat, i molt, en l'evolució d'aquest. No solament des del punt de vista curricular, sinó essencialment des del punt de vista emocional, molt més complicat de gestionar, que ha derivat cap a certs trastorns i dificultats d'aprenentatge. Aquesta situació ens ha deixat un repte clar en l'àmbit escolar, la societat en general i el món educatiu amb el suport dels equips de l'EAP en particular, que hauran de treballar de valent per tornar a aconseguir certa normalitat, i el Departament caldrà que faci els esforços necessaris per fer-ho possible.
Però bé, malgrat tot, el curs s'ha acabat i fins i tot s'han pogut celebrar festes de graduació quan això era pràcticament impossible el mateix 1 de juny passat. Precisament vaig poder assistir a una: el comiat de l'alumnat de 4t d'ESO dels flaris (així és com en dic jo). Excel·lent festa i millor organització. Treball fonamental, especialment, de les mares-delegades encarregades de tot el muntatge decoratiu, del qual voldria destacar un element, senzill però ple de simbolisme pel seu significat. Es tractava d'una porta oberta que els alumnes, un cop graduats (birret al cap i orla en mà), creuaren i simbòlicament donaven pas a un nou rumb a la vida, a l'estrena d'una nova etapa, a nous objectius, a nous companys/es, a noves rutines, però també a un nou pas cap a la maduresa cognitiva i física de tots ells i elles.
Una porta oberta, contextualitzant-la en molts àmbits, que dona per relacionar-la amb moltes coses: diàleg, entesa, empatia, sinergia, concòrdia, esperança, col·laboració, pacte, mediació, complicitat.
Tant de bo a la comarca hi hagués més portes obertes, si més no en relació amb el tema de les eòliques i les solars. Sobretot portes obertes a la pedagogia, que ens fa molta falta. Portes obertes a la creació de dinàmiques propositives, d'entesa, de treball plegat, no de crítica destructiva, de parlar malament d'uns i altres, de crear situacions tenses que no ajuden ni al treball mancomunat ni al desenvolupament del territori. 
Cal transmetre pensaments i idees en positiu, sense tournées destructives ni acusadores. Ningú pot assumir la veritat total. Més propostes, menys crítiques. Més didàctica, menys atacs. Més assertivitat positiva, menys negativisme.
Una porta oberta que ens faci transitar cap al consens. Que no es tanqui aquesta porta perquè, després, a veure qui l'obre. I a la comarca, malauradament, ens hi hem trobat massa vegades.