És un divendres d'agost al tard; fa calor, però ja bufa la garbinada i es pot respirar. Estic amb una parella jove i la seva filla, ja fa dies que els ronda pel cap venir a viure al poble. 
Segurament, abans de venir, hagin buscat per internet la possibilitat de trobar-hi casa. No hauran trobat cap borsa d'habitatge pública accessible, ni municipal, ni comarcal, ni encara del Segrià Sec, i segurament, hagin fet cap en pàgines web que et redirigeixen a altres pàgines web, entre missatges de publicitat d'hipoteques i agències immobiliàries d'aspecte perillós. 
Anem passejant i comentant la jugada. "I aquestes dues cases de pedra?" "Una enguany s'ha venut i l'altra l'han llogat. Si haguéssiu vingut fa cosa d'un any i mig, hi havia força més oferta!" "I aquesta altra?" És molt gran i bonica, però caldrà invertir-hi per fer-la habitable... 
I de les cases passem a la vida al poble, mentre es va fent fosc i la canalla encara corre pel poliesportiu. De fons, sentim la remor de les converses al xiringuito. "Sempre que venim està animat, aquest poble. I a l'hivern, com s'hi viu?" Bé, és ben diferent però s'hi poden fer altres coses... 
"I tots els molins que veiem al fons són al terme de Torrebesses?" No pas. "Ara diuen que en volen posar molts, no? En posaran en aquestes serres?" Esperem que no, i parlem de massificació eòlica i regressió demogràfica. 
Avança el vespre i parlem de l'escola, de les botigues, dels serveis que falten, dels que tenim i de la proximitat dels seus professionals, de la manca d'atur, del tarannà de la gent, de la capacitat per acollir les persones nouvingudes i del sentit de comunitat...
En mitja tarda fem una radiografia exprés, amb els seus clarobscurs, els seus atractius i mancances, d'un poble de les Garrigues que ben bé podria ser el teu.