Llegeixo la Mònica Bernabé al diari Ara que els talibans han penjat quatre suposats criminals ja morts a dalt de grues i els han tingut exposats durant hores; en algun cas fins i tot han passejat la grua pels carrers perquè la gent ho veiés, perdó, els homes ho veiessin perquè no n'hi havia cap, de dona, al carrer. Segons la periodista, molts d'aquests homes se n'alegraven i ho trobaven un càstig exemplar per a la seguretat de tothom. Les imatges són esgarrifoses: és com a l'edat mitjana però amb mòbil i retuitat a les xarxes. Tanmateix, no volia dedicar aquestes línies a aquest macabre espectacle, volia escriure per no oblidar les nenes que de moment no les deixen anar a escola a l'Afganistan, les professores que no podran exercir, les jutgesses que s'han d'amagar, les dones empresonades per fugir del marit, i de tantes incerteses que mareja només de pensar-hi. I un conegut em diu: "Clar, el problema és que durant uns anys (les dones) han vist altres opcions i ara és difícil renunciar-hi". No me'n puc avenir! Però ja ho sabeu: la culpa és de les dones, tossudes a ser persones i viure en llibertat.