Els lectors més matiners, acèrrims i puntuals del SOM potser s'emportaran una bona sorpresa quan llegeixin aquest article, ja que s'hi parla d'un esdeveniment que encara ha de passar o més ben dit, passarà d'aquí a unes hores. No, no patiu! No és que sigui cap mag, visionari o parapsicòleg.
De fet, l'acte d'avui, tarda del 16 d'octubre, serà el primer d'aquest tipus que se celebra a la comarca, per tant del tot inèdit, i no és cosa menor. Representa la culminació de més tres anys i mig d'estar al peu del canó, de resiliència i persistència.
Sense voluntat d'avançar-vos al programa d'actes, la finalitat de l'article és fer-ne una reflexió i alhora una proposta. Si aquesta no té continuïtat, no passa res, aquí es quedarà, almenys de forma escrita i qui sap si d'aquí a uns quants anys, quan el SOM faci una publicació que reculli articles d'opinió sobre la comarca, potser es podrà recuperar o entomar.
Juneda tindrà l'honor de convertir-se en la primera població de la comarca que col·loqui les primeres llambordes Stolpersteine en homenatge a les víctimes locals de l'holocaust nazi. Cinc junedencs tindran aquest record en forma de pedra entrepussadora. Un record que va més enllà d'ells cinc, és un primer pas per reconèixer els quaranta-vuit que van patir la repressió del nazisme des de tots els seus àmbits i maneres. Celebrar un acte com aquest, amb els temps que corren, rars des del punt de vista ideològic, amb partits polítics esperonats per uns personatges que hiperventilen improperis i exabruptes contínuament i que ens transporten més a aquella època en la qual els polítics d'aquí i europeus estaven més pendents de conservar la cadira que lluitar contra aquells postulats. Quan se'n van adonar ja tenien mig Europa conquerida.
Doncs això, ja que avui es farà un reconeixement a la resistència, a la lluita, per què no la fem més persistent i no solament puntual?
Està molt fora de lloc dedicar carrers, places, passejos als garriguencs deportats, assassinats, vexats, deshumanitzats?
Plaça o passeig dels deportats garriguencs, per exemple.
Per què no un carrer dedicat a l'única dona garriguenca, fins ara localitzada, deportada. Per exemple, Carrer Coloma Seró Costa. Mestra i membre de la Resistència francesa. Supervivent de Ravensbrück i Bergen-Belsen, s'hi podria afegir. A més, la Coloma fou la primera dona regidora que va formar part de l'ajuntament de Vilafranca del Penedès. A banda que la mateixa Montserrat Roig li va dedicar el poema "Morir a Ravenbrück" al llibre Els catalans als camps nazis, i que més tard musicaria Marina Rossell.
Carrer Joan Tarragó Balcells. Cambrer. Va organitzar una biblioteca clandestina a Mauthausen. Supervivent. Cal recordar que fins i tot RTVE va produir i estrenar un documental sobre la figura de Joan Tarragó el 2019, dirigit per Miguel de los Santos Álvarez i Fernando García Blottiere al programa Somos documentales i que portava per títol Joan Tarragó. El bibliotecario de Mauthausen. El podeu veure online a la web de Televisió espanyola.
Bé i així fins a quaranta-vuit històries diferents. Potser valdria més recuperar aquests personatges i tot el que els envolta, que no veure monuments franquistes cada dia al bell mig d'alguns pobles de la comarca.