Ara que ja som a finals de novembre i l'estiu queda una mica lluny, permeteu-me que el recordi. Em situaré a les Garrigues altes i em referiré a uns fets concrets. I és que aquest ha estat un estiu de pirotècnica que ni per falles a València. Que potser algú ha encetat una nova tendència per celebrar, compatible amb els actuals temps de pandèmia? No pas, tot i que el primer cop que es van sentir els "petards", més d'un s'ho devia pensar. O potser, qui sap, assagen els armats? En ple juliol i amb una precisió tan exacta no serà. Aquestes preguntes (i moltes altres que m'estalvio) segur que van passar pel cap de molta gent de la Granadella, Maials, Llardecans, Sarroca o Torrebesses, i potser d'algun poble més. Per treure'n l'entrellat, només calia veure que aquests petards, rítmics i compassats, es produïen normalment al vespre, quan les temperatures lleugerament baixaven i amb la calor del dia es formaven nuvolades. I, mentrestant, el Mauri o qui fos que feia la predicció del temps de TV3 anunciava tempestes d'estiu. Els petards ressonaven, no fallaven mai. I les tempestes es desfeien com per art de màgia.  No cal dir fins a quin punt són importants, sinó vitals, les 4 tempestes d'estiu a les nostres Garrigues. Unes Garrigues de secà que miraven atònites com algú decidia que ni apedregués, i de retruc, ni plogués. Segurament hi haurà qui digui que aquestes actuacions només afecten les pedregades, però no la pluja. Però costa de creure, sobretot quan tens davant dels nassos la típica tronada d'estiu i veus com es desfà com un sucret al cafè... No entraré en el debat sobre si això és il·legal o alegal, a mi no em pertoca, i ja hi haurà qui hi entri sabent-ne més, però... és lícit? I legítim? És evident que decisions com aquesta no s'han preguntat ni consensuat, però que l'afectació transcendeix a qui ho fa. I de quina manera...