Fa uns anys vaig treballar a Moldàvia per a l'OSCE, un organisme internacional. Anàvem també a Ucraïna. Als dos països exsoviètics la corrupció domina totes les esferes de la vida diària.

Més corrupció, que ja és dir, tenen a Transnístria, un enclavament enmig de Moldàvia i Ucraïna. Quan hi anàvem en cotxe oficial ens respectaven. Però com que volíem conèixer la realitat del carrer, alguna vegada llogàvem un cotxe a Odessa o Chisinau i hi anàvem pel nostre compte, tot i que ho teníem expressament prohibit. A la frontera mateix ja notàvem la Transnístria real. La milícia que controla l'accés demana diners de sota mà. Si no els pagues, no entres. O no surts si no els tornes a pagar, sobretot quan els soldats, pels efectes del vodka, no atenen a raons i pensen que pel fet de ser occidental ets milionari. Una bona carta de presentació del país i un tast del que ens espera.

Transnístria es va autoproclamar independent de Moldàvia, amb qui té força conflictes fronterers. Quan hi vaig estar la milícia transnistriana va matar un alcalde moldau d'una ciutat limítrofa i són habituals les detencions (o segrestos) de gent que volta prop de zones frontereres. Amb tot, el Sheriff, l'equip de futbol de la capital, Tiraspol, fundat per dos exagents del KGB, ha de jugar a la lliga moldava, que acostuma a guanyar, i representa Moldàvia a les competicions internacionals. Amb l'entrenador català Joan Ferrando van jugar la Champions League. Amb una estrella de xèrif com a símbol, el patrocina la cadena de supermercats i gasolineres Sheriff. A Transnístria estan estacionats milers de soldats russos que, amb tancs camuflats per les carreteres, també controlen les entrades i sortides. Recomano als nostres lectors que visitin aquest estrany país situat al continent europeu, que oficialment no existeix, on el culte al comunisme es manté viu i la corrupció és la reina de la festa.