Saltant barreres administratives, els dies 7 i 8 de maig s'ha celebrat a Bovera la 1a Trobada Garriga entre els  Centres d'Estudis de les Garrigues, del Segrià i de la Ribera d'Ebre. S'ha posat de relleu la meravella que suposa obrir tresors de la memòria històrica del nostre territori i dialogar i reflexionar sobre el nostre present, conseqüència sempre del nostre passat, però que aquest present actual condicionarà el nostre futur.

Hem volgut recordar oficis com els vidriers de l'Albi, els artesans del tabac de Juneda, els forns d'oli de ginebre de Riba-roja d'Ebre o el ric art rupestre prehistòric de les tres comarques, així com  l'anàlisi de l'evolució religiosa a Fulleda o l'incomprensible tancament el 1974 de la seva escola, basat en paràmetres que avui no serien vàlids. Hem parlat del tracte de gènere, dones garriguenques empresonades pel franquisme o de les sotmeses legals que van sofrir injustament.

Hem reconegut els alcaldes i representants de cooperatives pioners en la reivindicació de l'arribada de l'aigua a les Garrigues Altes. De fet, les dues coses més importants que han passat en aquest territori des que al segle XII van tenir la "carta de pobla" han estat l'arribada de l'aigua de boca i la de poder regar o més ajustat "tacar els termes". La Comunitat de Regants del Garrigues Sud té avui 1.066 regants i taquen 9.271 ha i volem dir que 790 viuen al territori, és a dir, el 74%. Això ens mou a encoratjar les noves generacions amb il·lusions renovades a seguir endavant. Serà necessari el concurs de tothom per mantenir, no solament l'objectiu de supervivència, sinó el de millora i creixement, i caldrà anar unificant  velocitats, criteris i esforços, tan localment com territorialment.

Hem recordat  noms propis  de Juneda (Jaume Torrent) i de l'Albi (mossèn Ramon Bergadà), la ruta del riu Gorgs al Vilosell i hem visitat una gran joia arquitectònica a Bovera, amagada entre oliveres i garriga, el Mas del Senyor (1907), obra de l'arquitecte Jaume Gustà Bondia. Aquesta peça, fusionada amb el territori, hauria de ser visita recomanada a les Garrigues. Per la seva part, les administracions haurien d'intentar la seva recuperació física com a símbol arrelat al territori.

I per acabar, fem una menció especial al documental Entre cendres, sobre els incendis el 2019 a la Ribera d'Ebre, Garrigues i Segrià. Porta una gran càrrega emotiva, ple de veritats, en què ningú pregunta, però tots els que intervenen expliquen i raonen el perquè va passar. S'hi posa de manifest la solidaritat, la lluita continuada per seguir al territori. El veurem algun dia a la televisió i podrem opinar de com tothom s'encasella al seu lloc.

Gràcies, CEG, i gràcies, Bovera. Felicitats per la trobada (i retrobada).

Josep Llurba