La vida al món rural té limitacions respecte a la de les ciutats, però també avantatges, i entre aquests sempre s'ha destacat la salut associada a una millor qualitat de l'aire. Aquest axioma, però, cada vegada és més discutible a les Garrigues. La contaminació atmosfèrica ja forma part del nostre dia a dia, amb constants episodis d'excessives micropartícules i ozó troposfèric. I això és el que sabem per les dades de l'estació de mesurament de Juneda, un dels dos únics punts de registre a tota la plana de Lleida.

Dels més de 100 que hi ha a Catalunya, la gran majoria estan ubicats a Barcelona, àrea metropolitana i Camp de Tarragona, cosa lògica, però tot el rerepaís queda molt descobert en aquest sentit. A les comarques de Ponent, al Pirineu, a la Catalunya Central i a les Terres de l'Ebre hi ha molt poques estacions d'aquest tipus, segurament amb la idea, encara, que l'aire al món rural és bo. Les més pròximes a Juneda i Lleida són a 50 km.

En conseqüència, tenim poques dades, i de pocs contaminants, però les que tenim són preocupants. A Juneda, per exemple, només se'n mesuren tres i, d'aquests, dos superen sovint els llindars de protecció de la salut. Què no passa amb altres contaminants (compostos orgànics volàtils, òxids de sofre, micropartícules PM2,5) que no es mesuren? Què passa a zones allunyades d'aquests punts de mesurament? Què passa amb l'amoníac, que, segons un estudi de Greenpeace, té importants focus emissors a les Garrigues?

La nostra comarca té condicionants orogràfics que la fan procliu a acumular contaminants atmosfèrics, sobretot quan hi ha anticicló i no circula l'aire. En això no s'hi pot fer res, com quan ve pols africana, però hi ha factors vinculats a determinades activitats industrials, d'aquí i de Tarragona, que és on caldria incidir i requerir moltes més dades. L'últim cas, l'incendi de la sofrera de Constantí, que també va repercutir aquí, mostra com d'exposats estem. Hem d'assumir, impassiblement, que, a més de la salut, perdem un dels atractius de la vida als pobles?