Les dades de pobresa alimentària de les Garrigues ens mostren que es tracta d'una realitat creixent. Lluny de tornar a una pretesa "normalitat" després dels mesos més intensos de la pandèmia, factors com la fragilitat del mercat laboral i l'encariment dels productes i subministraments energètics provoquen que moltes persones es trobin amb ingressos mínims, alhora que amb importants necessitats econòmiques. Entre aquestes, hi trobem gent gran amb pensions insuficients, mares solteres o treballadors pobres, que se sumen a un gruix de persones que arrosseguen aquesta vulnerabilitat de fa més temps. Segons recollia l'informe INSOCAT del desembre del 2021, "un 26,3% de la població catalana està en risc de pobresa i/o exclusió social". Dones, menors, persones amb baixos nivells educatius o d'origen migrant són col·lectius amb major risc, i la intersecció d'aquestes variables suposa afegir complexitat als casos.

Tenint en compte que aquest és un problema estructural i que va a més, seria bo tractar-lo com a tal i, per exemple, que l'Administració reforcés les àrees de serveis socials amb més recursos, personals i econòmics, i que el repartiment de l'ajuda alimentària no depengués tant d'entitats socials com Creu Roja o el voluntarisme de Càritas Parroquials.
De l'àrea metropolitana de Barcelona arriba un model que ens interpel·la. És un banc d'aliments alternatiu, Alterbanc, que posa en relació persones vulnerables amb pagesos agroecològics. En una comarca agrícola com la de les Garrigues, es podria plantejar una iniciativa de caire similar, que uneixi persones que necessiten aliments i persones que en fan i que no reforcés, encara més, les grans cadenes de supermercats? 

Avui dia, mal que ens pesi, l'ajuda alimentària i les estructures com els bancs d'aliments són necessaris per donar una resposta d'urgència als sectors més vulnerables dels nostres pobles. Ara bé, podem qüestionar-nos el model i pensar com transformar-lo perquè tingui més impacte.