Quina justificació tenen les festes majors no vinculades a un sant o marededeu? La Mare de Déu d'Agost és la que té més requesta: 41 a tot Catalunya.

A les Borges, aparentment, no tenim cap vinculació al santoral, ja que cau en un dia variable: el primer diumenge de setembre. Però sí que té un origen eclesiàstic encobert. Seguint un article del company Eduard Falcó, la festa es remunta al 1579, quan, gràcies a una butlla papal de Gregori XIII, es van autoritzar les festes del Santíssim o de la Minerva i que eren dutes a terme per la confraria homònima (fundada a la romana església de Santa Maria de la Minerva). La torre de Minerva de la muralla de Tarragona (també coneguda com la de Sant Magí) és un exemple de la importància d'aquesta divinitat i del seu llegat.

Aquesta confraria es va difondre molt per Catalunya i també a les Borges i a l'Albi. La ciutat estava autoritzada a realitzar processons el tercer diumenge de cada mes i a fer-ho el primer diumenge de setembre com a "festa grossa" (ni més ni menys que del nivell del Corpus Christi). El llarg i obscur Franquisme va suposar la traca final de la tradició religiosa de la festamajor. El canvi cap a laïcitat no va acontentar tothom i així el poeta local Carles Mas va lamentar l'any següent que "Nostre Senyor no ha sortit de casa".

La il·luminació veneciana (des del 1754 a la capital del Vènet) acompanyava moltes festes majors; primer amb fanalets d'oli amb un folre de paper de colors i després amb bombetes embolicades amb papers transparents de colors. A finals del segle XIX i principis del XX és una moda molt estesa, si bé només ha perdurat en poques poblacions: a les Borges, per sort, sí.

Els cristians (primer quan només eren romans) van saber adaptar els mites grecs, els filòsofs i les divinitats... tant l'Humanisme com el Renaixement van trobar la manera de fer present el món grec i llatí en un context cristià i avui encara ho vivim, sovint, sense saber-ho.

Bona festa major, bones festes majors!

Jordi Satorra