Portem uns quants anys celebrant els centenaris de les nostres actuals cooperatives, els antics sindicats agrícoles, creats, la major part entre el 1917 i el 1922 en els anys de la Mancomunitat de Catalunya. També, en aquest període de la nostra història, s'impulsà un model propi de biblioteques a Catalunya, i entre d'altres aspectes es considerà que aquestes havien de funcionar en xarxa, d'aquesta manera es crearen les biblioteques populars amb la intenció que fossin eines de la transformació de la societat catalana. Així fou quan el 1918 s'inaugurava la Biblioteca de les Borges Blanques, que juntament amb les de Valls, Olot i Sallent donaren el tret de sortida a aquella xarxa abans nomenada. El cop d'estat de Primo de Rivera ho paralitzà tot. 
Entre una cosa i una altra, la idea i funcionament de les biblioteques populars no es recuperarà fins a l'etapa final de franquisme, especialment a partir dels anys seixanta. Aquestes biblioteques, majoritàriament petites, poc dotades, es convertiren en un veritable focus de resistència cultural, però també política.
Un  exemple d'això el tenim en el poble de Cervià, que, amb la necessitat d'aglutinar i fomentar la cultura, durant la festa major de Sant Miquel del 1968 inaugurà la seva Biblioteca Popular, impulsada per mossèn Lluís Ma Moncunill amb el suport d'uns quants joves que en crearen la primera Junta, presidida per Enric Gorgues amb el suport d'Anton-Josep Boqueras, Robert Santamaria i Laura Orgilés, essent Josefina Carulla la primera bibliotecària. 
Aquesta biblioteca local, amb l'impuls d'una colla de voluntaris, començà agafant cos gràcies al suport d'Òmnium Cultural amb la donació de llibres i altres en préstec i acabant formant part de la xarxa de Biblioteques de Catalunya, aleshores una entitat clandestina que servia d'aixopluc d'aquestes que es fomentaren arreu de Catalunya. 
Començava un període d'eufòria general col·lectiva i de participació. Entorn de la Biblioteca, ara sí, s'organitzaren una sèrie d'actes que feren que es convertís en un autèntic focus cultural: xerrades, conferències, cine-fòrum, taules rodones, lectura, cursos de català o la venda de llibres per Sant Jordi. La biblioteca esdevindria un espai obert amb una clara sensibilitat social, però també amb una clara actitud democràtica i lliure.
Serà a l'entorn de la Biblioteca Popular i del seu funcionament, que començà a sorgir la idea d'elaborar una revista local, però com va expressar un dels instigadors del projecte: "Que no fos un opuscle radical, tipus Mundo Obrero, però que tampoc fos un full parroquial."
Fou així com va néixer el butlletí El Cérvol el març de 1973, editat per aquella Biblioteca Popular i que aquest 2023 complirà 50 anys d'existència, cosa que fa que es converteixi en la revista més longeva de la comarca.
Prou temps hi haurà l'any vinent per parlar-ne. Valgui aquesta introducció per començar preparant aquest aniversari.