Convertir un tram asfaltat de pista en un camí de terra, si més no una part, és una cosa que no havíem vist mai com a "actuació de millora". És el que ha fet l'Ajuntament de Castelldans amb la via que comunica amb Cervià i que, més que una millora, és una mostra de la impotència amb què els ajuntaments afronten el manteniment de les pistes municipals. No és una via menor, sinó que és la sortida més directa dels cervianencs per anar a Lleida. I el mateix passa amb altres pistes municipals que, a la pràctica, fan funcions d'estructuració comarcal i/o regional. És el cas dels Torms-Bellaguarda, Cervià-la Pobla, Vinaixa-l'Espluga/els Omellons, la Floresta/els Omellons-Arbeca, el Cogul-Granyena, Alfés-Aspa-Castelldans... Són vies que, amb l'augment de la mobilitat quotidiana, són molt més que la comunicació entre dos pobles. Si hi sumem el pas de vehicles cada vegada més pesants, maquinària d'obres de regadius, de granges o -preparem-nos- de grans centrals energètiques, el desgast arriba cada vegada més aviat, mentre els recursos municipals, amb una demografia decreixent i la població envellida, són cada vegada més minsos.

Les Garrigues és una comarca gran i orogràficament complexa, i això fa que molts pobles siguin pobles-frontissa, és a dir, que una bona connexió amb ells obre automàticament tot un ventall de connexions cap a altres, com aquell joc vintage del cercamines, on cada requadret activava molts altres requadrets. Castelldans, en tant que baula entre les Garrigues Altes i les Baixes i, alhora, entre l'est i l'oest, és un requadret clau en aquest sentit. I la capital comarcal, les Borges, també hauria de ser conscient de tot això i fer-se seu el problema, perquè la capitalitat també depèn del fàcil o difícil que ho tingui la resta de garriguencs per arribar-hi. A Mollerussa fa anys que ho saben; només cal veure com són algunes de les pistes que hi fan cap, com la d'Arbeca. De cara al Pla Zonal que prepara la Diputació de Lleida, seria bo tenir present tot això i actuar amb geoestratègia comarcal.