La tieta no pot anar al banc. No pot fer-ho perquè al seu poble, al cor de les Garrigues, li han tancat totes les oficines que hi quedaven. D'uns i altres. Tots han aprofitat les excuses que quedaven de la crisi de fa quinze anys per, any rere any, anar tancant sucursals, oficines i tot el que quedava d'ells. Total, ara amb un mòbil ho podem fer tot. Tot? No, perquè la meua tieta no pot anar al banc. Ni la germana de vostè, lector que m'està llegint, o la cunyada de més enllà. Perquè ara ho han de fer, amb cita prèvia, agafant un cotxe que amb prou feines poden portar, al poble gran més proper, potser a deu o vint minuts. I després encarar-se amb treballadors que part del seu sou i jornada ha de ser aguantar males cares, decepcions i crítiques del sistema. No n'hi ha per menys.

Mentrestant, el Santander i CaixaBank presenten resultats anuals, amb la poca vergonya de presumir de xifres que sumen milers de milions en forma de beneficis. I seran més quan, aprofitant les excuses de la bretxa digital, fotin fora el 90% dels treballadors de cara al públic perquè ara, de nou, es pot fer tot amb el mòbil. Quin país, nois.