L'Espai Macià de les Borges va ser una iniciativa impulsada a les acaballes del mandat del republicà Miquel À. Estradé, ara fa poc més de 12 anys, curiosament finançada amb l'anomenat "Plan E" (la E d'Espanya) popularment conegut com a "Plan Zapatero". Era l'època en què es començava a gestar el "procés" i les Borges feia una aposta ferma pel turisme cultural lligat a un personatge mitificat pel nacionalisme, certament reivindicat localment de feia dècades però sense cap traducció material més enllà del nomenclàtor. El moment i la falta de cap altre espai semblant al país el feien un producte atractiu però, al cap d'un mes de la inauguració, un canvi de govern va esmorteir el projecte i els inicis no van ser fàcils. Sortosament, la determinació dels seus gestors a alimentar la vigència i bondats del projecte i el vent a favor de la política catalana d'aquells anys van permetre mantenir l'espai amb una punta de gas, un espai concebut en termes museístics moderns que, encara a hores d'ara, continua resultant una visita d'un nivell homologable a centres d'interpretació de gamma mitjana-alta.

En aquest marc, la signatura d'un conveni de col·laboració entre la Generalitat i la Diputació de Lleida per aportar fons econòmics regulars a l'Espai Macià, a part de ser estrictament justa (s'ajustarà al que rep per exemple l'Espai Companys d'una estructura molt menor), significa una notícia positiva per a la comarca i hauria de suposar una embranzida notable a un centre que, malgrat els averanys de la política catalana, continua tenint tot el sentit. L'indret ha lligat definitivament les Borges a la figura del president més estimat de tots els temps, però ara falta treballar per desbordar el perímetre del públic potencial, fins ara circumscrit als interessats en la història i la política. Cal poder obrir-ho a un públic més generalista, i això vol dir idees i promoció. Amb recursos s'ha de poder fer.