Segurament, molts/es de vosaltres haureu vist la vinyeta del Perucho del darrer número del Som, on en Pako Pera es pregunta per què no hi ha oli a les Garrigues, plantat davant un mapa de la comarca on és llegeix "Solar panel System", ple de plaques solars.

Certament, pot semblar exagerat, fins i tot apocalíptic, però si sou lectors/es habituals del nostre diari, segurament us costarà recordar un Som sense notícies relacionades amb la tramitació de la llicència d'un nou parc eòlic, sobre la línia de molt alta tensió o el projecte d'un altre parc solar; el darrer, entre Llardecans i Seròs, de 64 hectàrees, i projectat sobre terreny conreat i productiu. 

Més enllà del debat sobre producció extensiva o intensiva, sobre els models de propietat i gestió de la terra o de l'impacte ambiental i paisatgístic que generen les noves macroplantacions, cal mirar primer fins a quin punt es redueix el terreny conreable i/o potencialment conreable en alguns termes de la comarca. 

Per fer-ne una anàlisi d'abast real, no hem de pensar només en els quilòmetres de la MAT (que són molts) o en el diàmetre dels molins i superfície afectada (els darrers són gegantins) o en bancals amb plaques en lloc d'ametllers. Cal tenir en compte les infraestructures necessàries per a la construcció i manteniment, amb camins que semblen autopistes o la construcció de les anunciades subestacions.

També al darrer Som llegeixo amb satisfacció les cartes al director d'un sindicat agrícola i una entitat ecologista, que s'oposen obertament als macroprojectes d'aquest tipus i apostant per una transició energètica raonada i sostenible. Davant l'anunciada falta d'oli, i amb unes perspectives més aviat magres sobre la propera collita, és fàcil pensar que en algunes parts de la comarca, en lloc d'olives collirem megawatts, sinó fos perquè aquests els colliran uns altres...