Ja fa un cert temps que observo aquesta pràctica per a finalitats diverses. Els calendaris anuals s’enduen la palma. Sigui per promocionar-se, queixar-se, obtenir recursos o per finalitats solidàries. Ja el 2009 vaig veure el calendari que van fer falleres de la falla de Xàtiva on sortien despullades o semidespullades, en un calendari molt artístic, amb vestits i decorats relacionats amb el seu àmbit. Però altres col·lectius, i recentment comerciants, s’han posat també al dia i ens ofereixen aquesta imaginativa idea de tenir-los presents a la cuina, al despatx o a l’oficina. Qui no recorda les hostesses d’Air Comet a mitjan any passat, les quals van decidir posar nues en diferents llocs dins i fora d’un avió en senyal de protesta pels nou mesos de salari que l’empresa els va quedar a deure un cop va fer fallida. Conscients de l’impacte que podria tenir en els mitjans de comunicació, van elaborar un calendari que, efectivament, va tenir l’objectiu desitjat. O, per exemple, les noies de l’equip de futbol del club Torrevieja o l’equip Unión Deportiva Náquera Femenino de València, segons llegeixo per la xarxa, les quals, per aconseguir recursos, van recórrer també a aquesta fórmula. Així, les finalitats solidàries són les més sovintejades. L’ONG SOS Ayuda sin Fronteras va presentar un calendari fet amb les seves voluntàries per recaptar fons per a projectes de cooperació i solidaritat. Aquesta mateixa setmana podíem veure com els comerciants d’Horta s’han unit per crear també un calendari solidari a favor del menjador públic Caliu, un servei impulsat per cinc esglésies. En aquest cas és si més no curiosa la bona rebuda que ha tingut aquesta idea per part de les parròquies. Tanmateix, la predisposició a treure’s la roba va més enllà dels calendaris. Amb motiu del Viatge Anual Sense Pantalons, centenars de persones es van moure pel metro de Nova York sense pantalons o amb roba interior. Si no, també disposem de les fotografies de nus sencers al metro de la gran poma de l’artista Zach Hyman, o el flashmob que es va muntar recentment a diferents ciutats, com Barcelona, en que es va convocar la gent a anar només amb calces o calçotets al metro. Sigui com sigui, està vist que ens agrada treure’ns la roba. Per banyar-nos al mar o a la piscina o prendre el sol, posar-nos el pijama o roba còmoda i més lleugera quan arribes a casa, per mantenir relacions sexuals, per sentir més frescor quan fa calor, per intercanviar-nos una peça amb algú o per emprovar-nos-en alguna altra... Contínuament ens traiem la roba. Per què no per altres causes? El llindar és fràgil i la vergonya queda enrere davant motius de primer ordre. Un pèl contradictori en plena època de rebaixes, on tothom surt a comprar roba. Però reconeixem que també rebel. I això ens agrada davant tanta rutina i avorriment. que ens rodegen.