Amb la festa major celebrada a Cervià de les Garrigues a finals de setembre es posava fi a les festes d'estiu a la comarca. Malgrat això, degut a la incertesa i l'estat d'alarma climàtica tan galopant, si avui mateix (7 d'octubre quan estic escrivint) féssim un "rewind", un breu flashback, i retornéssim a finals de juny principis de juliol, podríem, tranquil·lament, tornar a iniciar el cicle de festes degut a aquestes temperatures tan fora de temps i tan elevades. Fins i tot, si la cosa no canvia com un mitjó, pot tornar a repetir-se el de l'any passat i molts podran fer la castanyada a peu de platja.

Volia centrar-me, breument, en un dels actes realitzats en aquesta última festa de la comarca feta a Cervià. Per al dia 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel i patró local del poble, es programà el pregó que marca, tradicionalment, el tret de sortida de les activitats a realitzar. 

Aquest any, amb la complicitat de l'Ajuntament, se cedí aquest goig i gaudi a l'Associació Cultural El Cérvol amb motiu del 50è aniversari de la publicació de la revista local El Cérvol, de la qual en són editors (cal recordar que per aquest motiu se'ls atorgà, a més, el Premi Olivera d'Or al Garriguenc de l'Any). 

L'Associació proposà un pregó distint, singular, únic i inèdit fins ara, amb l'objectiu d'apropar l'espectador a una experiència immersiva i interactiva, sent essencial, en aquest joc, la participació activa del grup de teatre local Set de Teatre, peça clau en aquest muntatge per tal arrodonir l'objectiu final.

Fou diferent, lluny del típic pregó a l'ús i tradicional. Un pregó sense pregoner, així d'entrada. Un nou concepte, que ho fos tot el poble ensems, i especialment tots aquells/es que al llarg de 50 anys han aconseguit fer sobreviure aquell primigeni projecte de butlletí local, que actualment s'ha convertit en una idea que ja s'ha fet coral i arrelada. Un narrador creà el fil conductor d'una història que serví al públic per introduir-se a l'espectacle artístic amb una clara intenció d'acostar-se a la realitat però utilitzant la ficció escènica i també històrica. 

Una mena de performance, en què l'acció i la narració foren els protagonistes i l'objectiu principal era conèixer l'inici de tot plegat, fent un viatge en el temps. Començant pel principi, l'any 1968, quan es creà la Biblioteca Popular i com dels membres de la Junta d'aquesta sorgí la idea de fer una revista local. El relat s'acaba el març de 1973, on el públic assistent veu i participa de l'elaboració del primer número del butlletí en directe, que un cop acabat, fins i tot, es va repartir als assistents. 

Tot s'acabà en una mena de contrast, de salt en el temps vinculant fragments de la primera editorial d'aquella revista emergent amb la realitat actual de Cervià i els desitjos que la festa major de Cervià, que estava a punt de començar, fos la millor del món mundial. Curt, però intens. Poc més de 30 minuts d'espectacle participatiu i còmplice. Irrepetible.