El despoblament potser és el tema que sintetitza més tots els altres i, com que la solució no sembla a prop, no podem deixar d'insistir-hi. Rere l'anunci dels vuit milions de catalans hi ha realitats molt diverses, no només diferents ritmes de creixement, sinó indrets del país on la dinàmica és la contrària, entre els quals els nostres. Tenim l'excepció de les Borges, Juneda i algun municipi petit, però la comarca en conjunt continua perdent població. Hi ha qui quan llegeix el titular gros, el dels vuit milions, es posa les mans al cap pel que pot suposar la immigració (ja que bona part del creixement demogràfic és per via externa) a l'hora de tensionar serveis o en tot allò relacionat amb l'idioma i la cultura catalana.

Però atenent la realitat garriguenca, on també hi ha hagut immigració, potser ens hem de preguntar quantes escoles continuarien obertes, quants treballadors quedarien per fer rutllar granges i finques o qui atendria la gent gran en una societat cada vegada més envellida. Si mirem la immigració, mirem-la en tots els vessants. Certament, tota arribada de contingents d'altres cultures té efectes en l'autòctona, i en un país sense estat, els recursos per reforçar-la són limitats, però no s'hi val a passar la pilota únicament a l'Administració i defugir tota responsabilitat individual. Ens queixem de la feblesa de la cultura catalana mentre organitzem Halloween? Lamentem la reculada del català mentre els nostres joves prioritzen el castellà a les xarxes? La globalització cultural -vegeu, nord-americanització- té a veure amb la immigració o més aviat amb la publicitat i els models de consum?

Aquests dies hem vist exemples que el problema no són les persones que venen, sinó l'entorn que hi troben. Hem vist el Jalil, de les Borges, mantenint el català al programa Joc de cartes, de TV3, mentre altres catalans nascuts aquí l'abandonaven ràpid davant una persona castellanoparlant. Hem vist l'Abde, fins fa poc agutzil de la Granadella, expressant-se en un català perfecte al programa El foraster. I se'ns ocorrerien molts altres casos que hi han posat voluntat i, alhora, han trobat un entorn que els ho ha facilitat, considerant-los un més i adreçant-s'hi en català. No seria millor, a tots els efectes, que els vuit milions estiguéssim més repartits?