Si fa unes setmanes parlava dels bitllets municipals del 1937 a les Garrigues, trobo que és de justícia parlar del seu germà pobre, els vals de comerços i sindicats agraris. I si aquell cop em servia d'excusa una important subhasta de bitllets, ara és de justícia citar la feina de recuperació i posada en valor que realitza el Museu Etnològic Josep Jané i Periu de Torrebesses, recollint vals de les Garrigues i el Segrià.

Així doncs, de què estem parlant? El context és el mateix: l'any 1936, any d'inici de la guerra contra el feixisme i en què apareixen els primers vals, no hi havia diners. Les monedes de coure s'havien fos per fer armament i la plata era atresorada a les cases pel valor del metall. I així és quan sorgeixen les primeres iniciatives privades, abans que les municipals, per posar en circulació uns paperets on deia el nom del comerç, sovint tamponat en tinta, i el valor, a vegades escrit a mà. I prou. Anaves a la botiga i en lloc de tornar-te diners, et donaven aquest val monetari. Un sistema sorgit d'una necessitat, per iniciativa popular i basat en la confiança. 

A les Garrigues, es coneixen uns 40 establiments que van emetre vals. Són sindicats agrícoles i d'altres oficis, societats recreatives i casals, cooperatives de la CNT, ERC i altres partits, però també pastisseries, barberies o empreses de transports. I dic que se'n coneixen 40, perquè, a diferència dels bitllets municipals, és un fenomen poc estudiat. 

I a part de desconegut, és un patrimoni en perill. A diferència de les monedes o els bitllets, que tothom en reconeix el valor i es conserven, els vals (un simple paperet amb una firma, un valor i poc més) corren el risc d'acabar al contenidor blau quan fem neteja de les golfes. És per això que val la pena posar-s'hi, recuperar-ho, conservar-ho en un museu i estudiar una part de la nostra història comercial, econòmica i política tan desconeguda.