Per fi tenim l'arxiu a la nostra comarca. Sí, per fi. Em vaig prometre que no parlaria més d'aquest tema, ja fa uns anys, fins que finalment el poguéssim veure i viure. Hem aconseguit ser els últims de Catalunya. També ho hauríem de tenir present, això! Només faltaria que no fos el més ben dotat de tota la xarxa d'arxius, ja seria "es colmo", com diria aquell. Que els serveis i prestacions, com de la seva capacitat, no fossin d'última generació i que d'aquí a pocs anys quedés tot obsolet o limitat (com ja passa amb altres arxius que fa temps que funcionen com el de l'Urgell, per exemple).

Un altre cop els últims, i aquesta vegada no ha estat pas per oblit, abandó o desídia de la Generalitat, del Departament de Cultura o de la Direcció General del Patrimoni Cultural, ha estat per culpa nostra, dels mateixos garriguencs, que enfangats en batalletes, de pa sucat amb oli, ja fossin polítiques com ideològiques per la seva ubicació, total, per veure qui la té més llarga, hem perdut gairebé 20 anys d'escriure o reescriure part de la nostra història.

I no, no estic d'acord en alguna part de l'editorial del Som, al número 625, quan exposa els motius de la no realització de l'arxiu al llarg d'aquests anys. El despropòsit va ser nostre, únicament i exclusiva, i així ho penso perquè ho vaig viure de primera mà. Hem perdut un temps inqualificable, immesurable. Documents (escrits o imatges), de particulars, d'empreses, d'associacions, de cooperatives, de sindicats, d'ajuntaments..., quants s'han perdut pel camí? Els documents, siguin quins siguin, tant o més importants que les hores dels tècnics que donen sentit als arxius.

I ara, què? Aquesta és una gran pregunta, de fet, és la pregunta. A veure si ara que tenim arxiu, per fi, a veure si ara que tenim per omplir 60.000 capses arxivadores, és a dir, 6.000 metres lineals de documents, de Borges a Arbeca, ens ho haurem de menjar amb patates. A veure si ara, per fi, aquelles velles habitacions, habitacles, golfes, estances dels ajuntaments, plenes de papers abandonats, que feien nosa, que no se n'havia fet ni cas, plens de pols i altres substàncies, desordenats, sense condicions de conservació, mig florits per la humitat ..., en definitiva, que durant tants anys han estat deixats de la mà de Déu, ara no es voldran cedir a l'arxiu on es podran mantenir, conservar i/o rehabilitar, si cal.

Em consta que arreu de la comarca hi ha associacions, entitats i grups de recerca que han recopilat fotografies, entrevistes i documents inèdits. També els han de cedir a l'arxiu. Allí ja els escanejaran i digitalitzaran, per tal que tothom, després hi pugui tenir accés i poder consultar-los. No ens tornem recelosos ni defensors d'allò que és nostre, quan tenim l'oportunitat d'oferir-ho als altres. I no patim, si volem, ja se'ns retornarà i els tornem a deixar en aquells "quartos" insalubres, ara, molt millor deixar-los en dipòsit a l'arxiu per tal que gaudeixin de tots els sistemes de ventilació, control de temperatura i humitat. El Fernando i la Montse us esperen amb "candeletes". Un luxe.