S'atansen eleccions i hi haurà qui voldrà posar el focus en la immigració, així en un sentit amplia i, sobretot, en un sentit pejoratiu, estigmatitzador i criminalitzador. Davant d'aquest simplisme, la primera resposta és òbvia: no hi ha una immigració homogènia que puguem posar tota en un mateix sac, ni tan sols podem associar uns mateixos atributs a aquelles persones que venen d'un mateix país. Això ho sap tothom, però ja sabem, també, que els matisos, la pinzellada fina i l'anàlisi amb dades aviat cauen davant la demagògia i el broc gros. No per això, però, cal renunciar-hi, ans al contrari, cal insistir-hi.

Les Garrigues són una comarca que perd població i aquesta, a més, es concentra molt en tres o quatre poblacions, mentre la resta de pobles cada vegada ho tenen més difícil per retenir i atreure gent, i mantenir serveis. Quin sentit té, doncs, oposar-se a l'arribada de nous habitants? Unes persones que, a més, venen en edat jove, de treball i fecunditat, en una comarca envellida. Si, de sobte, prescindíssim de tots els nouvinguts, quants garriguencs quedaríem? I, no només això, quantes granges haurien de tancar, quantes escoles, quants bars, quantes empreses trontollarien, quantes cooperatives i quants pagesos patirien per assumir la campanya, quanta gent gran quedaria sense cures? Perquè la realitat és aquesta: les persones immigrades estan fent, majoritàriament, les feines que molts no volen fer. Sense això, no només perdríem habitants i serveis, sinó que molt probablement molts autòctons també acabarien marxant.

I això ens porta a una altra derivada: la gran (aquesta sí) onada emigratòria. De les Garrigues fa temps que en marxa molta gent, i no és gent que quedi desplaçada per l'arribada dels nous, sinó que ens marxen joves a estudiar carreres i ja no tornen. Si a algun partit no li preocupa això i, en canvi, considera que el principal problema de la comarca és que alguns veïns facin el Ramadà, això té un altre nom i, a més, demostra que no serà cap solució. Com diu Lara Costafreda a l'entrevista, "hem de poder viure en pobles on la gent no s'odiï amb el veí".