Les Garrigues són unes de les zones de Catalunya amb més espais naturals protegits. Les reconeixem totes i hi hem estat? Les més grans i conegudes són, segurament, la Serra del Montsant i les Muntanyes de Prades, protecció de les quals arriba a territori garriguenc. Passa el mateix amb Alfés i Mas de Melons, i amb els espais naturals dels Bessons, la Vall de Vinaixa, els Tossals d'Almatret, i amb Utxesa, els Tossals de Torregrossa i els Erms d'Aitona a tocar. O dit d'una altra manera, milers d'hectàrees i d'oportunitats de crear activitat econòmica. 

La promoció d'activitats relacionades amb els entorns naturals, ja ho saben en algunes comarques del país, té un impacte lent però sostingut en el temps quant a desenvolupament rural. Generar oferta i crear llocs de treball qualificats (personal tècnic, visites guiades, recerca, consultoria...), fixa i capta talent. Vincular-ho amb el sector serveis (oferir allotjament, àpats...) i amb l'entorn productiu de la terra elimina intermediaris i genera més benefici. I a sobre, crear més oferta fa que, més que generar competència, es retroalimenti i provoqui un efecte crida. 

Dit això, sembla mentida que cada cert temps hàgim de llegir al Som notícies relacionades amb rompudes, destrucció del medi a cop de retro i trisella, multa pagada i tal dia farà un any. Aquests intents de buscar el benefici ràpid a costa dels altres, sense tenir en compte el territori, el que hi havia i el que vindrà, són una mostra més del capitalisme més egoista i extractiu. Com sol passar quan parlem de destrucció de l'entorn natural, el perfil és d'empresa gran i de fora de la comarca. Davant d'això, només hi ha dues maneres de frenar-ho: posar en valor el nostre entorn natural i vincular-ho d'una forma respectuosa amb l'entorn productiu, i aplicar unes multes realment dissuasives a qui infringeix la llei.