Llegia una entrevista a David MacMillan, premi Nobel de química, on feia un gran elogi de l'educació com la clau per arribar on ha arribat, venint d'una família i d'un context obrer i pobre. La genialitat, venia a dir, és la capacitat de trobar connexions entre àrees de coneixement d'una manera diferent a com ho veu la resta i això pot entrenar-se. La capacitat d'imaginar, de provar, de tenir en compte els factors més diversos que podrien intervenir en un procés, provar, equivocar-se, en definitiva la capacitat de cercar amb curiositat la sorpresa. En el fons es tracta de fomentar l'anàlisi crítica, és a dir, afinar el judici.

Si en algun àmbit cal invertir és en l'educació de l'esperit crític i, en aquest sentit, tot allò que té a veure amb les humanitats, començant per la filosofia i la llengua, com a dotadores de les eines que fonamenten sòlidament la captació i anàlisi del real. És així que hom pot començar a entrenar-se per al desvetllament de genialitat creativa del tipus que sigui. Ens hem de felicitar, doncs, per la publicació recent de la traducció catalana de La crítica de la raó pura de Kant, per Edicions de la Universitat de Barcelona. Però no només. Tenim una constel·lació d'editorials magnífiques, sense anar més lluny a tocar, com l'editorial Fonoll, que publica d'uns anys ençà obres de primer nivell.

Però la lectura està en crisi com mai. És només el fum d'un foc terrible que consumeix la nostra societat perillosament. A cop de Tik Tok s'estenen missatges plens de falsedats que animen l'odi i l'animadversió cap a l'altre, discursos que no admeten rèplica serena. Els joves s'hi emmetzinen encadenats pels algoritmes que els serveixen més i més vídeos contundents, tots en una mateixa línia de pensament acrític amb pretensions de novetat revolucionària. Més que mai, urgeix la discrecionalitat radical a l'hora d'elegir bones lectures i exercitar la crítica. O estem perduts.