El passat més de maig, dos professors d'ESO van impulsar el Manifest per la millora de l'ensenyament secundari de Catalunya a través de la plataforma Change.org. Val la pena dedicar una estona a llegir-lo, ja que al meu parer desembrolla de manera encertada els punts clau de la situació de l'educació secundària.

Un dels preceptes que es repeteixen sovint com a crítica del moment actual és el menysteniment de la cultura de l'esforç, un fet que m'agradaria matisar. En tots els centres que he estat, els alumnes sempre s'han queixat de la càrrega lectiva, de la gran quantitat de deures que tenen diàriament. Unes afirmacions fetes pels alumnes als quals es pot donar credibilitat, ja que la demostren amb resultats.

Al meu entendre el problema rau en el possibilisme que ens veiem obligats a aplicar. 

Segons les indicacions que ens dona el departament, "La repetició de curs s'ha de considerar una mesura excepcional". Si a més a més hi sumem el fet que no es pot repetir dos vegades el mateix curs, al final ens trobem amb una massa considerable d'alumnes que promocionen per obligació. I posats a sumar, en segons quins centres els professors rebem indicacions de no sobrepassar uns percentatges màxims d'alumnes suspesos, ja que si no haurem de justificar-ne el perquè. Òbviament, prefereixes regalar assoliments que no pas haver de justificar re.

Així doncs, no és que no s'exigeixi esforç, sinó que no se sanciona qui no s'esforça, un fet que desincentiva enormement el treball del grup. A més, no es permet que els alumnes entrin en contacte amb el fracàs i per tant acaben fent-se una idea distorsionada de l'abast de les seues possibilitats, amb tot el que això implica.

I a aquest fet encara hi podem afegir unes proves diagnòstiques de 2n d'ESO amb unes comprensions oral i escrita de nivell de primària, i una expressió escrita on els errors ortogràfics no penalitzaven i un text mínimament comprensible s'havia de qualificar amb la nota màxima. Els resultats ja se sabien abans: alumnes notables i excel·lents en català.